La Fundació Pilar i Joan Miró publicarà el catàleg dels seus fons per desembre

Així ho confirmà ahir la directora de la Fundació, Magdalena Aguiló, que volgué ressaltar que la publicació del volum, a càrrec de l'editorial Lumwerg, servirà «per descobrir i per donar a conèixer la riquesa del llegat que Joan Miró i Pilar Juncosa cediren als mallorquins», a més dels tallers de Son Abrines i Son Boter. Així mateix, aquesta edició permetrà revalorar una col·lecció que s'ha infravalorat respecte del fons nacional d'obres de l'artista, dipositada al Centre d'Art Contemporani Reina Sofia.

Segons explicà Aguiló, per setembre es duran a terme les revisions oportunes i s'enllestiran els detalls de disseny del volum, que «entrarà a la imprempta per octubre», i del qual Lumwerg traurà un primera tirada de 5.000 exemplars.

La directora de la Fundació remarcà que, tot i ser un treball d'anys, l'elaboració del llibre ha estat possible gràcies a l'impuls del departament de col·leccions del centre. María Luisa Lax, coordinadora des que s'inicià el procés de catalogació de les obres l'any 1998, i Eva Martínez i Alejandra Bordoy, com a col·laboradores puntuals, han estat les principals responsables d'inventariar les 1.700 obres que al final s'hi inclouran.

S'ha de destacar que aquestes obres -teles, escultures i dibuixos preparatoris, fonamentalment- no són sinó una selecció de les peces més destacades de la col·lecció de la Fundació, i les que serveixen millor per explicar el procés creatiu del pintor català.

Entre altres particularitats dels fons de l'entitat a Palma, el volum donarà a conèixer l'exemple més antic de la col·lecció, que és també l'oli més antic realitzat pel pintor: un paisatge que Miró retratà el 1908. Tot i que la major part dels llenços de la sèrie datin dels anys 60 i 70, hi destaca també la pintura sobre cartó Mont-roig, vignes et oliviers par temps de pluie, un paisatge del 1919 que l'autor usà anys després per pintar la figura femenina que avui cobreix de manera parcial el dibuix original.

Així mateix, el catàleg dedica un capítol al conjunt d'escultures de la Fundació, que inclou peces elaborades amb diversos tipus de material: des de bronzes, fruit d'una edició limitida i realitzada sobretot en les dècades esmentades, fins a peces úniques com els dos Assemblages de la dècada dels 70, i dues terracotes del 1980. Respecte dels dibuixos, els més antics daten més o menys del 1935, concretament cinc de relacionats amb el ballet Arlequí (1935), per al qual Miró dissenyà el vestuari.

La publicació anirà acompanyada de textos que aprofundiran en la producció mironiana, a càrrec d'autors com Jacques Dupin o Pere Gimferrer.