La implicació de l'Ajuntament de Palma i la sensibilitat de la seva aleshores regidora de Cultura, Carme Feliu, varen fer possible una mostra al Solleric dedicada al poeta, comissariada per Xavier Abraham, i amb el depòsit a l'arxiu municipal de Can Bordils de molts dels documents trobats pel comissari.
Palma és una ciutat on s'han aplegat moltíssims conradors de literatura en llengua catalana, i alguns d'ells han estat ben reconeguts. L'Ajuntament de Palma té en els seus premis literaris -des del 1979 només en català i des de la passada edició també en castellà- els noms de Llorenç Villalonga i Joan Alcover, que tenen també places i carrers dedicats.
En el cas del poeta, de qui fa poc se celebrà el 150 aniversari de la seva mort, a Palma se serva la seva casa nadiva al 24 del carrer de Sant Alonso. Quan s'acabi la reforma, serà la nova seu de l'Obra Cultural Balear i es recuperarà l'esperit de tertúlia d'un dels espais més mítics de la vida cultural palmesana.
No gaire lluny d'aquí hi ha les antigues oficines de l'editorial Moll, en el carrer Torre de l'Amor número 4. Aquí, abans que el progrés els traslladàs en una nau amb totes les comoditats al polígon, es gestaren grans obres de la literatura i Josep Maria Llompart va tenir-hi el seu despatx, d'on varen sorgir infinitud de pròlegs. Un institut d'ensenyament secundari recorda el seu nom.
En aquests carrers de la Palma antiga, que antigament estava encerclada per les murades, hi continua surant la presència dels escriptors i de la literatura. A Can Aguiló, seu de l'Arqueològica Lul·liana, hi va néixer el 1812 Tomàs Aguiló, i a Can Maura, precisament a la plaça LLorenç Villalonga, fou on va néixer Gabriel Maura, autor dels Aiguaforts. Més cases natals: en el carrer de les Monges hi ha la de Marià Aguiló.
Aquest també és un terreny de llibreries i biblioteques, on destaquen per exemple Llibres Mallorca, la llibreria del Call, La Rosa als Llavis, Literanta, Embat, Fondevila... totes elles nodreixen de bona literatura els diferents lectors. Totes en el centre antic de la ciutat, perquè n'hi ha moltes més fora d'aquest centre. Però si el que es pretén és aconseguir llibres en català, el temple que no es pot deixar de visitar és Quart Creixent, que al carrer d'en Rubí du més de vint anys venent volums en la nostra llengua.
Palma, però, també és el barri del Viver, on molta gent encara recorda Gabriel Fuster Mayans; la ciutat on va néixer Llorenç Villalonga, i el Call que transita a la perfecció el poeta Bartomeu Fio. En aquests mateixos carrers han crescut i jugat Jaume Pomar i Carme Riera, Rafel Jaume i la seva enyorada llibreria Cavall verd i Valentí Puig, Miquel Mas Ferrà, Neus Canyelles, Víctor Gayà, Alex Volney, Tomeu Martí, Margalida Pons, Manuel Claudi Santos, Andreu Vida, Rosa Planas o Pere Rosselló Bover.
La Palma literària també té un element clau en el centre de Cultura de Sa Nostra del carrer de la Concepció, on les presentacions de llibres són a l'ordre del dia, mentre que al bar Es Pinzell, de les Caputxines, l'activitat poètica hi ha imperat. Però el centre no s'entén sense la perifèria, una perifèria que és el límit amb Marratxí, on escriu Maria de la Pau Janer o que és també, i sobretot, la barriada del Terreno.
En aquest espai ciutadà fou on hi trobà repòs el 1915 l'escriptora nord-americana Gertrude Stein, i és on hi tenen la seva residència el montuïrer Llorenç Capellà i la santanyinera Antònia Vicens. El fill d'aquesta, Héctor Hernández Vicens, un dels referents de les generacions més joves en català, va néixer en aquesta barriada i quasi ningú ha descrit la plaça d'en Gomila com Capellà a Un dia de maig. El Terreno és també el territori d'una de les llibreries més singulars de Palma: Sagitari, on Xavier Abraham ven quasi en exclusiva llibres de poesia i retalla cabells.
Continuem el passeig. A la zona del Rafal té els seus obradors Miquel Font editor, mentre que a Son Coc, hi ha en Lleonard Muntaner editor. Però sense dubte una de les grans barriades literàries de Palma és Santa Catalina, amb un Albert Herranz que s'encarrega de recuperar-ne la memòria. No debades aquí es composà Strangers in the night, però aquesta ja és una altra història.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.