Crítiques dels artistes per la incursió de Ruiz de la Prada en l'obra de Miró

Asseguren que només ells poden decidir qui actua amb la seva obra

TW
0


El president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, Jaume Mir, i el de l'Associació d'Artistes Visuals, Rafel Bestard, concidiren ahir a criticar l'aprofitament que la modista Àgatha Ruiz de la Prada ha fet sense autorització de l'obra de Joan Miró per confeccionar uns vestits i exhibir-los.

«La còpia dels treballs artístics dels altres és del tot reprovable i mereix ser castigat», explicà Mir. «En cap cas no es pot copiar una obra d'un artista. És una pràctica del tot reprovable i sense cap mena de dret». «Una altra cosa és que hi hagués una lleugera inspiració, remota, feta amb autoritzacions de tot aquell qui té dret sobre l'obra i alguna petita inspiració en els motius originals, i sembla que no és el cas».

I aquí és on rau un dels principals problemes, perquè la modista sabia que la Successió Miró, titular dels drets d'imatge i d'autor, s'oposava al seu projecte. Malgrat tot el tirà endavant i l'exdirector de l'IVAM, Kosme de Barañano, autoritzà la impressió d'un catàleg amb els vestits. La Successió Miró ha demanat a l'IVAM la retirada immediata del llibre.

El president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià va explicar que «són molts els artistes que s'han inspirat en Miró i en Picasso, però les inspiracions eren simples homenatges, agafaven algun motiu significatiu dels dos i el variaven, les referències eren molt subtils».

Per la seva banda, el president de l'associació d'artistes visuals de les Illes Balears, Rafel Bestard, va explicar que «perquè un dissenyador pugui fer obres inspirades en l'obra de qualsevol pintor ha de poder comptar amb l'autorització d'aquest o de la institució que tengui els seus drets mentre aquests durin». Precisament aquest estiu l'entitat que presideix Bestard va fer unes jornades on es va estar debatent sobre aquests drets i es va arribar a la conclusió que «sempre són complicats els temes dels drets d'autor, però sempre que es pugui s'ha d'arribar a un acord de col·laboració amb qui els té».

Bestard també explicà que «el que se sol fer és un treball conjunt entre ambdues parts, amb supervisions de l'artista del treball que s'està fent a partir de la seva obra. I una cosa és una inspiració o una interpretació lliure i una altra és una còpia».