El raval de Santa Catalina (1895)

En un altre breu escrit «se daba cuenta de la próxima visita del escritor Julio Verne a Mallorca y se decía que mantenía correspondencia con un importante personaje de la isla». Finalment no visitaria aquesta terra i ja hem explicat en un altre article el que veritablement succeí.

Aquestes imatges de finals del XIX perdudes en les hemeroteques, ens donen pas a parlar d'una publicació recent pel que fa al tema. És Santa Catalina, imatges d'ahir, amb textos i recerca fotogràfica d'Albert Herranz i Andreu Muntaner. Com bé en resumeixen el contingut, «Santa Catalina, primera població extramurs de Palma, primer dependent, a través del pariatge, d'Andratx per a després esdevenir una barriada de Ciutat, evoca moltes coses: mariners, pescadors, indústries, comerços, el mercat, i, damunt tot, segell de barri popular».

Efectivament, tot fent un passeig per aquestes fotografies antigues, podem entrar en una altra època, les quals avui en dia anomenen «heroiques», puix que la vida, encara que senzilla per la seva humilitat i mancança, anava carregada amb l'aventura de la supervivència. Viure de la mar i del vent. Els mariners, els moliners. Contemplem el Jonquet, els hangars de l'Aeronàutica, el Baluar d'en Moranta, Sa Feixina, la Ronda de Ponent, el Pont de Fusta per on passava un tramvia de mules, el quarter d'artilleria de Sant Pere, la cascada sobre el gorg del Clot de l'Infern, el carrer Gran que després fou anomenat de Sant Matgí, la bomba de volant o manxeta de treure aigua, el carrer d'Indústria o antic Camí de Son Rapinya, el típic carrer dels Gambins o carrer 10, les cases dels pescadors, la plaça del Vapor, la platgeta del Jonquet baix el molí de Nomdedéu, les drassanes del mollet, la desembocadora de la Riera, les fàbriques de gel, de farines, de ciment, de rajoles hidràuliques. Pieres i Cabrer, la Industrial, Llofriu. I de retorn a l'aventura, la cinematogràfica dels anys 50: Jack el Negro, i, abans d'això, aquells hidroavions, el Savoia 16, el Latecoère-32, de la companyia on treballava en aquells mateixos anys Saint-Exupéry...i les tendes de campanya dels militars, jures de bandera, desfilades de la tropa...Un miler de «quepis». Finalment, el quasi rar fenòmen de la neu sobre unes teulades i carrers relativament allunyats dels vents del Puig Major.

Una cronologia de la zona, que va del 1343 al dia d'avui, ens exposa que cada vida és només un buf de no-res i que el conjunt de vides que fan un barri són com les pedretes d'una platja, es perden entre la sorra per a fer fonament, però per causa de les ones, aquests fonaments mai no són segurs. El llibre, editat per Miquel Font, és, doncs, un document per a conservar amb gelosia.