El paisatge de la Serra reflectit en la creació

El sol no és negre i quan saluda el dia encalenteix un paisatge de muntanya, on es troben olivars i bancals per al conreu, que en arribar a Sóller són «dolços murmuris de mandarina».

Sóller s'erigeix com a centre neuràlgic de la Serra i allà ens dirigim. La plaça de la Constitució, amb l'ajuntament, l'església i els cafès que l'envolten vessen vida en un dematí d'estiu en el qual el poble està immers en els preparatius de les festes populars de Sant Bartomeu. Garlandes blanques ornant el centre, l'escenari, i un anar i venir de gent ho evidencien. El tramvia travessa el carrer. És una de les particularitats que atorguen a Sóller singularitat i encant, juntament amb elsric cos modernista que integren les façanes de la parròquia de Sant Bartomeu i del Banc de Sóller, ambudes dissenyades per Rubió.

És aquest el lloc que ha inspirat escriptors de tots els temps i que va veure néixer el gran poeta Guillem Colom i Ferrà. Aquí també hi conrearen l'escriptura Josep Pons i Gallarza, Guillem de Torrella, Joan Marquès Arbona, Miquel Serra, Francesca Alcover i Maria Mayol, entre altres. És la terra d'Antoni Serra i de Miquel Ferrà, Antònia Arbona o Maria Rosa Colom.

La plaça dóna sortida a la teranyina de carrers que defineixen la fisonomia de Sóller i, fent un recorregut, s'hi poden trobar referències d'alguns dels autors esmentats. Devora l'estació del ferrocarril, una gran placa recorda el poeta dels tarongers de Sóller, Pons i Gallarza, i no lluny d'allà, al carrer d'Isabel II, s'hi aixeca la casa nadiua de Guillem Colom i Ferrà. El mateix carrer comprèn la casa del biòleg Guillem Colom Casasnoves, que el municipi també recorda amb el Museu de Ciències i amb el Jardí Botànic.

«Cap d'ells no té encara un carrer dedicat per la coincidència de nom», assenyala el regidor de Cultura, Miquel Nadal. No obstant això, encara s'hi troben altres referències com el bust que recorda el poeta Colom dins el pati del Museu de la Vila. En aquest centre, també s'hi recorda Maria Mayol. «La poetessa, filla il·lustre, va ser diputada per Esquerra Republicana de Catalunya en els anys 30 i va ser la fundadora del Foment de Cultura de la Dona», institució que encara perviu.

L'obra de Joan Marquès Arbona és honorada amb el Premi Literari de la Vall de Narrativa Curta. El carrer de sa Lluna, esquitxat de cases històriques com can Prunera i de comerços tradicionals com el forn de can Frau, l'únic que treballa encara amb forn de lenya, respiren inspiració.

Carretera enllà, en un dels extrems de l'Illa, Pollença està mig adormida quan hi arribam. El sol crema els carrers quasi desèrtics d'una localitat que «sempre ha atret músics, artistes i creadors com la mateixa Agatha Christie», recorda el regidor de Cultura i escriptor, Antoni Oliver. És l'hora de dinar i els pollencins són a ca seva. Només els voltants del Calvari són freqüentats per turistes. Uns prenen un refrigeri a la fresca i altres, els més agosarats, afronten el repte de pujar l'escala.

No és difícil imaginar un jove prevere Costa i Llobera en un lloc que traspua pau i tranquil·litat en aquesta hora. L'autor de Lo pi de Formentor és, sense cap dubte, la figura literària clau d'aquesta localitat de la Serra, que també va veure néixer Picó i Campomar. Els pollencis en són conscients cada vegada que es passegen pel carrer Major de la vila, anomenat també de Costa i Llobera. Allà, al número 7, s'hi alça la casa nadiua de l'escriptor, bona d'identificar per la placa commemorativa que penja de la seva façana.

Al mateix carrer, botigues i cafès fan referència a l'escriptor, que va tenir en la figura de Joan Guiraud un deixeble avantatjat. La seva mort prematura, explica Oliver, va interrompre la producció d'un poeta que apuntava molt amunt. Pollença el recorda també avui amb un carrer a prop de la plaça Vella. Aquí és on s'aixeca can Llobera. Adquirit fa poc per l'Ajuntament amb motiu de la seva importància històrica i de la seva relació amb Costa i Llobera, segons comenta el regidor de Cultura, el casal acollirà l'arxiu de Miquel Bota Totxo, un altre gran de la literatura pollencina, que resta en bones mans, amb El Gall Editor i El Salobre, que no es cansen de treure'n edicions.