S.B./J.C. Palma.
Un bater de sol que castiga la terra. Rostolls. Cases aïllades aquí i allà i pobles de cases amb parets ben gruixudes. Gent que encara conra un camp que cada pic és de més mans alienes, esquarterat per carreteres amb les margades cada dia més desfetes. Quan el cotxe enfila les costes de Xorrigo entra en un dels territoris mallorquins més ocults pels qui no veuen més enllà de la platja. Es tracta del Pla, i aquí és on comença el nostre viatge per la Mallorca literària: Algaida, Montuïri, Ariany, sa Pobla, Sineu, Llubí, Vilafranca, Costitx, Santa Margalida, Maria de la Salut, Sant Joan.
Tots ells són pobles que han donat escriptors a la literatura nostrada des de la Renaixença ençà. La quantitat, siguem justs, és menor a la d'altres contrades illenques, però la qualitat és molt elevada: exponents fonamentals de la generació dels 70, com Guillem Frontera a Ariany i Llorenç Capellà a Montuïri o Gabriel Janer Manila a Algaida; noves veus, com la del costitxer Sebastià Perelló; poetes i narradors, com els sineuers Biel Florit i Maite Brazales; el pobler Miquel Segura o el marià LLuc Matas. I per damunt de tots, la gran figura, plenament consolidada gràcies a un any de feina, de Pere Capellà.
Precisament la pàtria del dramaturg és un dels pobles amb més escriptors de la contrada. «Algaida té amb el Puig de Cura una orografia distinta a la dels altres pobles del pla. La muntanya i el monestir sempre han estat molt presents en els algaidins», explica Francesc Miralles, regidor de Cultura i Esports del municipi.
Amb els nuclis de Pina i Randa es completa una unitat que conté alhora sementers torrats per l'intens sol de l'estiu, i els pinars que vesteixen les faldes d'una muntanya a l'ombra de la qual creix el municipi.
A Algaida hi viuen poc més de 4.000 persones, però tot i la seva grandària hi proliferen un seguit d'associacions i entitats ciutadanes que dinamitzen el poble. La gran majoria tenen el seu racó i espai al Casal Pere Capellà, on s'hi troben també la biblioteca, el centre universitari inagurat el 2004, el punt d'informació juvenil o l'auditori.
Divendres, dia de mercat a Algaida, la plaça és un constant anar i venir de gent. Uns compren, uns altres badoquen i d'altres fan la xerrada mentre fant un cafè, sense pressa ni ànsia. Com a cada poble de la Mallorca que recorda l'illa de sempre, els majors van a peu o en bicicleta.
«És el resultat de l'aprofitament del recursos i de la feina feta amb moltes ganes i il·lusió», apunta Miralles. «Pere Capellà fou nomenat fill il·lustre del municipi l'any 1990. Ara, la intenció és batejar un nou carrer amb el seu nom, però clar, no pot ser un carrer secundari o terciari», explica el regidor.
«Tot i que teòricament l'any Pere Capellà ja s'ha acabat encara queden per concloure les dues activitats que em semblen més interessants. Per una banda, la biografia que està realitzant Pere Fullana, i també les propostes didàctiques per a estudiants d'infantil i primària ideades pels mestres de l'escola». «A més, continua la itinerància de l'exposició que recorda Capellà, una mostra que finalitzarà a l'escola municipal perquè els nins dels pobles creixin sabent qui era i què va fer», explica Francesc Miralles.
Per altra banda, el municipi té una important tasca literària en els Premis Castellitx, que en la darrera edició tingueren 150 inscrits en la totalitat de les seves categories: poesia, narració curta, glosat (rebatejat ara en honor al glosador Llorenç Mora), investigació i fotografia.
Així, a més d'estimular la creació i perpetuar-la amb l'edició dels treballs guanyadors, els Premis Castellitx tenen en el seu jurat un altre il·lustre escriptor del poble: Gabriel Janer Manila.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.