L'artista es va mostrar molt receptiu amb la premsa. | MIQUEL ÀNGEL CAÑELLAS.

TW
0

XISCO DÍAZ.Palma.
Manolo García va dir ahir moltes coses sobre la seva vida i preferències musicals. Però una idea va quedar ben clara: el compositor català (Barcelona, 1955) no té «gens d'interès per ressuscitar l'etapa d'El Último de la Fila». Va explicar que d'aquells anys n'està «molt content», però va declarar que no vol tornar a aquella època: «No vull viure de records, encara que va ser un orgull per mi».

L'artista va arribar ahir a Palma per presentar el concert que oferirà avui a la plaça de toros, a partir de les 22 hores, i en el qual tocarà la majoria de les cançons del seu darrer treball: Para que no se duerman mis sentidos, encara que hi haurà espai per algun tema de discografies anteriors. També va deixar entreveure que no hi haurà espai per lletres d'El último de la fila «perquè si hagués de tocar aquell repertori em pegaria un telele».

L'autor de Pájaros de barro no es va descuidar de fer algunes observacions sobre l'estat actual de la música, de la qual va dir que «està molt més devaluada que fa vint anys, perquè hi ha més oferta lúdica que abans» i va admetre que «la indústria actual és molt conservadora».

El concert d'avui forma part d'una gira nacional que va iniciar l'any passat i que té previst acabar l'octubre vinent. Els assistents a l'actuació d'avui vespre es trobaran amb un disc «rítmicament molt més variat» que altres com ara Nunca el tiempo es perdido o Arena en los bolsillos. L'artista va qualificar Para que no se duerman mis sentidos com una producció «de color verd lloro», mentre que les altres són «púrpura». Per ell, aquest és el seu millor CD: «Em mostr tal com sóm realment», va exclamar.

Entre copa i copa d'aigua -va dir que quasi no li agrada l'alcohol-, Manolo Garcia va frustrar aquells que pensaven trobar-se amb una fusió de la seva música amb la brasilera. Aquests disc ha estat enregistrat en part a Salvador de Bahía, però afirmà que «no hi ha moltes similituds entre els estils carioca i espanyol», i el que ell vol transmetre avui vespre són unes cançons «un poc canviades, diferents». Això ha suposat «tot un repte», a més de cercar «una pretensió lírica, de poesia».

El cantant va definir el rock precisament com «la poesia urbana del segle XX» i va comentar que a les seves lletres cerca expressar les seves «angoixes, quimeres o fites». Així mateix va puntualitzar que amb elles vol «fugir del color gris dels dilluns al matí».

L'autor barceloní va confessar que damunt l'escenari tracta de mostrar-se de diferents maneres. «El meu truc és ser un poc el d'ahir, el del dia anterior; però ser també el d'avui i donar mostres del que puc ser en el futur», va matisar.

Manolo García va desitjar que els assistents al concert «s'ho passin bé» i va dir que vol tractar els seus espectadors «com si fossin convidats» a la seva casa i ell fos «l'amfitrió».