Jamiroquai «dinamita» el Coliseu de Palma

Jay Kay, líder de la carismàtica banda britànica, féu vibrar la plaça de toros amb el seu funky

28/07/05 0:00

NORA PÉREZ. Palma.
Pura dinamita. Tot i la seva petita alçada, Jay Kay demostrà ser gran i un dels músics més brillants que hi ha a l'actualitat. L'estrafolari líder dels britànics Jamiroquai sortí ahir al Coliseu de Palma per presentar Dynamite i fer un repàs dels èxits que han marcat catorze anys de trajectòria sobre els escenaris en una autèntica explosió d'energia i so que va fer embogir els més de cinc mil assistents a la plaça de bous de Palma.

En la seva segona visita a Palma, el cantant va demostrar que se sentia a gust i des del primer moment va connectar amb un públic que sabia el que volia i el que havia anat a cercar. També ho sabien els britànics i aquesta connexió va ser una de les claus de l'èxit de la vetlada d'ahir. Amb el primer compàs del tema Canned Heat, amb el qual va obrir el concert ja va establir els vincles i els mecanismes que regirien la seva relació amb el respectable. Uns milenars de seguidors que s'entregaren al ritme funky que el caracteritza i que és l'essència de l'últim treball discogràfic de la banda.

Nombrosos seguidors ja havien assistit al concert que Jamiroquai oferí al mateix escenari ja fa dos estius. Prova d'això eren les samarretes que més d'un rescatà del calaix. D'altres anaven abillats amb camisetes de la gira europea que l'ha tornat dur a Mallorca i que ja se troba a les acaballes. Moltes al·lotes es varen mostrar entregades al carisme de l'ídol musical, no cessaven de seguir els ritmes de Jamiroquai, que oferí un excel·lent espectacle.

Un «Buenas noches Palma», una banda molt ben combinada i els sons de Cosmic Gir, el segon tema que varen oferir des de dalt de l'escenari varen treure a tothom de dubtes, si és que n'havia quedat cap. El públic, format essencialment per gent al voltant d'uns 25 anys, va vibrar de valent.

El britànic va continuar la seva actuació amb un tema molt encertat: The return of the space cobwoy. I és que des de dalt de l'escenari les tres coristes, els dos guitarristes, els dos bateries i dos disc-jockey mesclador semblaven els pilots d'una nau espacial carregada de màgia. El pilot, per suposat, va ser un Jay Kay tocat amb els seus galons habituals: un capell amb plomes; una jaqueta de xandall de marca Adidas de color blau elèctric i uns pantalons de color negre i llisos.

L'uniforme dels galàctics cobwoys espacials que estaven disposats a aconseguir una missió. Dinamitar la Terra amb bona música i espectacle. Com a mínim aconseguiren fer volar l'arena de la plaça.