Durant la seva estada a Sceaux, a casa d'una duquessa amiga, per a passar-hi l'estiu, Voltaire fa lectures d'una obra narrativa escrita entre 1745 i 1746. La dama s'hi mostra entusiasmada. La novel·la Zadig, nom del protagonista i que significa «home just», crida l'atenció per doble motiu. Es desenvolupa en el temps i segueix per una llarga successió d'anys la vida del protagonista. L'acció es mou, doncs, en el canvi geogràfic o espacial i en el canvi temporal. El decorat exòtic, a l'estil de Les mil i una nits, serveix a una espècie de Ramon Llull oriental, Zadig, per a fer un relat atractiu, ambiciós i d'acurada estructura. El tema: Zadiq cerca la felicitat a través de l'amor, però pateix diferents desenganys.
Aspira llavors a l'estudi i a la ciència i s'adona que és perillós fer la descoberta de les coses, i més perillós encara simular ignorar-les per a restar al marge dels esdeveniments. No és possible deixar de prendre part en la vida, ja que aquesta no permet l'abstenció. Llavors, tot seguint una conducta més lul·liana encara, Zadig decideix portar una existència solitària, però ha de reconèixer, finalment, que sempre és impossible aïllar-se del món i passar de tot i de tots. L'enveja, representada per un altre personatge oriental, Arimaze o Ahriman, és el mal dels mals, màxim enemic de la pau espiritual. Més endavant en el relat, Zadig es veu convertit en personatge de la cort i ministre, i malgrat la seva honradesa i les bones intencions que el mouen, cau en desgràcia i ha de fugir de la seva terra de Babilònia, a la baixa Mesopotàmia. És aleshores quan arriba a la conclusió que esser feliç en aquesta vida resulta utòpic. Quin és el nostre destí? De què ens serveix esser virtuosos? Els mèrits morals han fet que Zadig pujàs molt alt i de sobte s'ha vist precipitat a la pitjor de les dissorts. És que les bones accions són pagades amb la desgràcia? És el destí un monstre capriciós que fa burla dels afanys dels homes? Amb tan fondes reflexions, Zadiq arriba a pensar que el Destí no recompensa els bons i castiga els dolents, sinó que els uns i els altres són moguts per una força cega que és indiferent a tota valoració moral. Però Zadig no es ret, no abaixa els braços, passa per tota una tempesta d'aventures que el converteixen en l'heroi indomable que porta per armes la raó i la justícia. Un àngel, disfressat d'ermità, responsable de diferents crims, li donarà la clau que explica els inescrutables designis de la Providència, puix que tots els fets contribueixen a la llarga a un bé general molt major que la dissort que veim en el moment, un bé general amagat als nostres ulls. Així, l'àngel ha incendiat la casa d'un bon home perquè hi trobarà, sota les ruïnes, un tresor immens. També ha donat mort a un jove aparentment inofensiu perquè al cap d'un any hauria assassinat la seva tia i, al cap de dos, el mateix Zadig. Més que comformat, Zadig, comprèn aleshores el que l'àngel Jesrad li revela tan sàviament.
No hi ha res d'arbitrari en els inescrutables designis de la Providència, que manifesta els seus propòsits d'una manera que en principi sembla molt fosca, però que a la llarga es fa ben visible. Rere els atzars funests hi ha un ordre just. Acaba la història de Zadig quan aquest, finalment feliç al costat de la seva estimada, i amb cinquanta anys a l'esquena, reconeix que la saviesa consisteix a saber acceptar la misteriosa marxa del món sense desesperar-se ni fer-se il·lusions, essent virtuós i constant, i tenint sempre en compte que la Providència existeix, ja que en paraules de l'historiador Carles Pujol hi ha un subtil i enigmàtic equilibri entre el Bé i el Mal.
En el fons, Voltaire sembla haver fet servir una mena de Blanquerna lul·lià (puix que coneixia les obres del Doctor Il·luminat) per a teixir un capitol més, però intensament filosòfic, de Les mil i una nits.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.