Miquel Àngel Vidal torna als contes breus amb «La mesura de les coses»

L'obra, que va obtenir el premi Roc Boronat en el 2004, va ser publicada el 2005 per Proa devers el passat Sant Jordi. Vidal assegurà que «des del 1995 estic fent contes. A mi el que m'agrada és mostrar les contradiccions humanes, per això entre els meus personatges hi ha molts de fracassats, molts de traïdors -la infidelitat m'atreu-, éssers que cauen en les seves petites misèries humanes. Cal·ligrafies Agòniques va ser el primer llibre, La mesura de les coses és el segon i en queda un, amb el títol de Pluja negra, que tancarà aquesta trilogia de contes».

Vidal ja ha hagut de recórrer a dos premis diferents i publicar en dues editorials distintes els seus contes. «La nostra no és una cultura normalitzada. És molt complicat anar publicant les obres sense guanyar els premis. Jo no ho faig pels doblers, que també em van bé, sinó per treure al carrer el llibre. Està clar que m'agradaria tenir un editor darrere que donàs suport als meus projectes, però com que no és així no em queda més remei que anar als concursos».

Suggerències
Vidal també assegurà que «en aquest llibre cada conte estilísticament compta amb un mecanisme propi, una recerca de la veu narrativa diferent que fa que cada conte estigui explicat d'una manera diferent, és el centre de gravetat de l'estil. També el que he pretès és que els contes suggereixin coses per ells mateixos i que hi hagi un treball de síntesi. No vull explicar anècdotes, pos elements que suggereixin molt. sempre he fet molta de feina de polir i treballar. Els contes dels quals no estic satisfet ja no els poso als reculls».

Vidal, que ha escrit també novel·la, teatre i que està investigant sobre la figura de l'escriptor Llorenç Moyà, va explicar que «tota la narrativa m'atreu moltíssim perquè a mi el que m'agrada realment és contar històries. En resum, tot m'atreu com a repte literari».