El rei traci Orfeu mostra els seus tresors

Els arqueòlegs búlgars han trobat el seu sepulcre, del segle IV abans de Crist, ple d'or i metalls preciosos

TW
0

La tomba ben intacta del mític rei traci Orfeu, que governà aquest poble en el segle IV abans de Crist, ha estat descoberta per arqueòlegs búlgars molt a prop de la localitat de Zlatinista, devers 300 quilòmetres a l'est de la capital, Sofia.

El rei fou enterrat amb una corona de llorer d'or massís i amb un anell d'or, a més de molts d'altres objectes valuosos, al costat de dos cavalls i d'un ca.

El sobirà rebé sepultura en un túmul de 8 metres d'alçada i 90 de diàmetre. Estava ajagut amb una corona de fulles d'or subjectada al cap mitjançant una cinta de cuiro amb set rosetes d'or, i duia a la mà un anell del mateix metall preciós.

A més, a la tomba s'hi ha trobat la indumentària completa del guerrer, amb elm, genolleres decorades amb escenes mitològiques, diverses llances i puntes de fletxa.

El tresor
Al sepulcre que han investigat els arqueòlegs, s'hi han descobert desenes de recipients d'or, plata, bronze i fang, com també els esquelets de dos cavalls i d'un ca gros, que segons els especialistes deuen correspondre als exemplars que foren els seus animals preferits.

El conjunt funerari, que data de principi o de mitjan segle IV abans de Crist, és el primer en el qual la tomba d'un sobirà traci apareix intacta, sense haver patit saqueigs de cercadors de tresors, amb la totalitat dels atributs conferits al difunt.

Els tracis, un poble indoeuropeu, habitaren durant segles una part de la península Balcànica, a la zona que avui comprèn Bulgària, Romania, el nord-est de de Turquia i el nord-est de Grècia.

La Tràcia fou opupada pels perses l'any 492 aC i es veié sotmesa una mica més tard a la doble influència atenesa i macedònia. Contra tal ingerència, es creà el Regne dels odrisis, que aconseguí un gran poder polític i econòmic del 383 al 360 abans de la nostra era, fins que amb la intervenció de Filip II de Macedònia (342-341 aC) s'integrà en els seus dominis. Aquesta situació es mantingué sota Alexandre el Gran i també sota Lisímac, que hi instaurà un nou Regne.

La regió passà de manera successiva als odrisis i als celtes i el territori de la costa, als selèucides i als ptolemeus. La intervenció dels romans motivà que els odrisis n'acceptassin el protectorat, fet que es produí l'any 168 aC.