Selva recorda Avelino Hernández en el segon any de la seva mort

Presentada l'obra pòstuma «Mentre sopen amb nosaltres els amics»

TW
0

Faltaven deu minuts per les deu de la nit i els amics i la viuda de l'escriptor sorià Avelino Hernández es reuniren divendres passat al costat de l'escultura Casa Oberta que l'artista Joan Lacomba dedicà a l'escriptor i que està exposada en el parc recreatiu de Selva per retre-li un emotiu homenatge pel segon aniversari de la seva mort i presentar la seva obra pòstuma Mentre sopen amb nosaltres els amics.

L'acte començà amb la lectura de tres cartes que formen part del llibre per part de tres amics de l'escriptor. Així, Cati, Joan i Carles avançaren als assistents que es tracta d'un llibre que parla de l'amistat i el plaer per la vida. Després de la lectura dels fragments, els assistents, entre els quals cal destacar la viuda de l'escriptor, Teresa Ordinas; Olga Martínez, de l'editorial Candaya; l'escriptor Miquel Àngel Lladó, i el batle de Selva, Joan Rotger, es desplaçaren fins a la placeta de l'església de Selva per donar lloc a la presentació del llibre.

Després d'un petit concert de música clàssica, prengué la paraula Teresa Ordinas, viuda de l'escriptor, que recordà la vida del seu espòs fent un recorregut geogràfic per les ciutats més importants en la vida d'Avelino Hernández. Recordà les ciutats de Madrid, Barcelona, Aranjuez o Valladolid com a grans urbs que aportaren molt a l'obra de l'escriptor sorià, però acabà fent referència al poble de Selva, on Avelino Hernández «trobà un espai on la literatura i la vida es confonien».

L'escriptor mallorquí i amic d'Avelino Hernández, Miquel Àngel Lladó, presentà el llibre amb un escrit que titulà «Avelino criança» i explicà el títol dient que «és un joc de paraules amb el vi que és un senyal d'amistat, de goig i de lluminositat». Així, Lladó interpretà l'obra pòstuma d'Avelino com «un vi que no li falta cap propietat i de ben segur que no deixarà indiferent els paladars més exigents».

«És una llibre d'una prosa molt transparent que intenta donar una contínua resposta a un dels interrogants més grans de tota l'obra: com viure», acabà Miquel Àngel Lladó.