Neix al sud del Nepal, a la ciutat de Kapilavastu, capital del regne homònim, quan Espanya es trobava encara en els començaments de l'Edat de Ferro, Siddharta Gautama. fill del rei Suddodana i de la princesa Maia, que morí durant el part. Li donaren els noms de Siddharta, que vol dir «el Triomfador» i «Sakyasina», el lleó de la família dels Sakya, puix que pertanyia a tal llinatge. La seva infantesa fou confiada a la seva tia materna, la princesa Prad Japati Gautami. Demostrà el nin Siddharta ser un geni amb pocs anys i astorava o admirava tots els que l'envoltaven amb els seus progressos, estudiant sempre seguit. També li agradava fer meditació en solitud i mostrava una gran sensibilitat envers els que patien o eren abandonats de la sort. El casaren a l'edat de setze anys amb una al·loteta noble que nomia Gopa i d'ella tingué un fill anomenat Rahula.
«Siddharta s'asseu a l'ombra d'un arbre per meditar. Passen les hores i segueix immòbil. Avança el sol però ell segueix en la mateixa posició. Els seus companys vénen a cercar-lo per anar a jugar, i el troben sempre meditant, però encara que el sol hagi seguit la seva marxa en el cel i canviat el lloc de les ombres, l'ombra de l'arbre on es troba Buda tampoc s'ha mogut. És un miracle. Un prodigi».
Aquest relat dels seus deixebles ens indica la naturalesa del personatge. Rebrà la il·luminació i començarà a predicar. Des de Benarès a tots els voltants. Durant trenta-cinc anys aquesta és la seva tasca. Mor respectat per la vellesa, el 480. Ens ha deixat els ensenyaments que segueixen avui milions de persones, la major part a Àsia. Alguns d'aquests missatges encara es poden considerar ben vàlids en els temps que corren:
«Tots els éssers, tant si són ínfims, mitjancers o elevats, molt bons, mediocres o dolents, es poden classificar en tres castes:
un terç d'ells viu dins la falsedat i hi restarà sempre. Un altre terç, dins la veritat. I un altre terç en la indecisió. Així, un home, a la vora d'un safreig, pot veure els lotus que encara no han sortit de l'aigua, uns altres que es troben a nivell de l'aigua i, finalment, els que sobresurten d'ella. Tant si jo enseny com si no enseny la meva Llei, aquesta part dels éssers que han de restar dins el que és fals, no la coneixerà; però aquella part que experimenta la incertesa sí que la coneixerà».
Així sembla que un terç de la humanitat està condemnada i no hi ha res que fer, malgrat tots els sermons i esforços dels predicadors. És clar que el principal sermonejador i predicador és un mateix si té prou coratge per a retrobar-se en solitud.
Siddharta, convertit en Buda, explicava per altra banda:
«Jo he vengut per satisfer els ignorants amb una saviesa transcendent. El tresor de la saviesa és la llimosna, la ciència i la virtut; aquest són els mèrits que mai no desapareixen. Fer un poc de bé val més que complir obres difícils. Si volguéssim comprendre com és de gran el fruit de les llimosnes, no menjaria ningú la darrera mossegada, puix que la donaria a altri. La benevolència és la primera de les virtuts. És la mare de la devoció. L'home perfecte no és res si no distribueix beneficis sobre les criatures i si no és un consol pels que pateixen».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.