Gutiérrez Aragón és guardonat amb el Premi Nacional de Cinema

El director ha fet més de 20 films en 30 anys de llorejada trajectòria

TW
0

El director i guionista Manuel Gutiérrez Aragón, creador de pel·lícules com Demonios en el jardín o La vida que te espera va ser distingit ahir amb el Premi Nacional de Cinema. El realitzador càntabre rebé la notificació «de la millor manera possible, treballant en una nova pel·lícula», que es titularà Una rosa de Francia i s'ambienta en la Cuba dels anys 50.

Amb el guardó, el jurat vol reconèixer «l'entitat de la seva mirada, entre el realisme i la fantasia, cap a la societat espanyola dels darrers 30 anys; i també sobre els esdeveniments del 2004, amb La vida que te espera». Gutiérrez Aragón rodà el seu primer llargmetratge l'any 1973, Habla, mudita, i més de trenta anys després atresora una filmografia amb una vintena de títols i ja molt llorejada.

Ja amb Habla, mudita rebé el Premi de la Crítica en el Festival de Cinema de Berlín. Un guardó que repetí amb la seva segona pel·lícula, Camada negra. L'any 1997, amb Sonámbulos, rebé la Petxina de Plata com a millor director en el Festival de Sant Sebastià.

Les cintes següents foren El corazón del bosque (1978), Cuentos para una escapada (1979) i Maravillas (1980)... i Demonios en el jardín, amb Ana Belén i amb Àngela Molina com a protagonistes. Per aquest treball obtingué nombrosos guardons, inclosos la Petxina de Plata de la Crítica en el Festival de Sant Sebastià i el David, de l'Acadèmia italiana.

A final del 1983 va rodar Feroz, la història d'un jove estrany que es converteix en ós, amb Fernando Fernán Gómez, i el juliol del 1984 acabà de filmar La noche más bonita -protagonitzada per Bibi Andersen, José Sacristán, Fernán Gomez, Victoria Abril i Óscar Ladoire.

El seu treball següent fou La mitad del cielo, amb Àngela Molina i amb Fernando Fernán Gómez, elegida per l'Acadèmia per optar a l'Oscar. El 1997 s'embarcà en Cosas que dejé en La Habana,, Espiga de Plata del Festival de Valladolid.

Militant del Partit Comunista (PCE) fins a la seva legalització el 1977, ha compartit la seva activitat de realitzador i de guionista amb feines a l'Acadèmia de Cinematografia. És membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i president de la Fundació Autor.