Els hereus de Guglielmo Marconi

Mor a Roma Guillem, Guglielmo Marconi, que havia nascut a Bolonya el 1874. Aquest famós físic italià aconseguiria la seva consagració universal per haver realitzat les primeres comunicacions mitjançant les ones hertzianes, primer a curta distància, i després transatlàn- tiques, els quals èxits li valdrien el premi Nobel de Física l'any 1909. Aquest home provenia d'una família de bona casa i fou educat privadament, havent estudiat física amb coneguts professors italians, però sense matricular-se a cap universitat. Una situació curiosa que ens pot dur a diferents interpretacions, sense més importància. El 1894 llegí un article sobre les ones electromagnètiques que havia descobert Hertz vuit anys abans. Aleshores va fer servir el mètode Hertz de producció d'ones de ràdio i alhora un invent que anomenà «cohesor». El tal cohesor constistia en un recipient de petits fragments de metall, poc estrets entre d'ells, que conduïen poc corrent quan hi incidien ones de ràdio. D'aquesta manera, les ones de ràdio es convertien en un corrent elèctric que es detectava fàcilment. A poc a poc, Marconi anà millorant aquells instruments i connectà al terra el transmissor i el receptor i, tot fent servir un fil aïllat del terra que havia d'emprar com a antena o part aèria, en facilità tant l'emissió com la recepció. El 1895 enviava un senyal des de la seva casa al seu jardí. Després, ja cobria una milla. L'any següent anà a Anglaterra i envià el senyal a nou milles de distància. El 1897 enviava el senyal des de terra a un vaixell de guerra situat a dotze milles. I el 1898, el que cobria eren ja divuit milles. El «marconig rama» començà a comercialitzar-se i el primer missatge tramès sense fils era d'un tal Kelvin a un tal Stokes. Aquell mateix any, el 1898, Marconi va emprar els seus senyals per a retransmetre les regates de iots de Kingstown. El 1901, preparà la tramesa d'un senyal de ràdio des de l'extrem sud-oest d'Anglaterra a Terranova, tot fent servir globus per a aixecar les antenes tan alt com fos possible. Dels senyals en Morse, es passà després a la tramesa de senyals per ones sonores en forma de missatges de radioones. El 1904, les demostracions d'aquest sistema a la Fira Mundial de Sant Lluís tingueren un gran èxit, tant que la seva figura aconseguia posar-se al cim de les invencions modernes. No és estrany que el 1929 el règim feixista de Mussolini el volgués convertir en un símbol del que anomenaven la «nova Itàlia». El Govern nomenà Marconi membre de la noblesa i el féu marquès.