Armando Ginesi fa una relectura del darrer mig segle d'art figuratiu italià

Aquesta vegada, i a través d'un total de 160 obres provinents de la col·lecció de Serafino Fiocchi -un dels col·leccionistes italians vius més importants-, Armando Ginesi acostarà als visitants de la mostra les diferents maneres de concebre la imatge icònica. L'exposició s'inaugurarà el proper dia 16, demà, en un dels monuments històrics més bells de la ciutat d'Ancona. Es tracta de l'edifici pentagonal dissenyat per l'arquitecte Luigi Vanvitelli, on el muntatge romandrà instal·lat fins al dia 2 d'octubre.

Partint de la divisió que es produí a final dels anys quaranta entre els realistes, que entenien l'art com un compromís social i polític, i els formalistes, que veien l'obra com un moment de llibertat expressiva, el comissari Ginesi proposa un recorregut pels moments més significatius d'aquesta etapa artística, posterior a la Segona Guerra Mundial.

Des d'aquest punt, Ginesi va més enllà i, des de l'escissió deFronte nuovo delle Arti entre realistes i partidaris de l'abstracció, arriba també a la divisió en el si del mateix ambient figuratiu entre el realisme naturalístic i la neofiguració, per passar al moviment que sovint es defineix de manera impròpia com a pop art italià; i al neoexpressionisme, capaç d'imposar-se com a alternativa vàlida a l'art conceptual. En la proposta d'Armando Ginesi no hi manquen tampoc ni la importància del moment de la transvanguarda ni l'esperit que s'aferma en la Pittura Colta. Així mateix, hi és representada la Nuova Maniera.

L'exposició inclou en el seu catàleg autors de gran rellevància nacional i internacional, com ara exemple Aligi Sassu, Enrico Baj, Mario Schifano, Mimmo Rotella, Enzo Cucchi, Renato Guttuso i Mario Merz, les creacions dels quals es poden contemplar, ordenades amb un notable valor històric i didàctic, en les diverses seccions de la mostra. En conjunt, sintetitzen de manera eficaç l'escenari artístic just suggerit: Figura; Neofigura; Objectes, verdures i flors; Jugant amb la geometria; Al límit de l'abstracció; Atmosfera, suggestions del pop art; i Transvanguarda i desigs antics. Tots aquests apartats contribueixen a descriure els diferents punts de vista a l'hora d'entendre la figuració, i també vénen a ser un homenatge dedicat a Sergio Vacchi, Sandro Trotti i Salvo Russo.

El professor Armando Ginesi és membre del comitè científic de la Fundació Matalon de Milà i és apreciat des de fa molts d'anys pels artistes i pel públic de la península Ibèrica, on se'l recorda sobretot per la interpretació d'una de les personalitats catalanes amb més projecció del segle XX: Joan Miró. Fou ell, amb altres importants historiadors de l'art, qui impulsà a Itàlia els actes de celebració del vuitantè aniversari del naixement del genial creador.