En la seva aventurera bogeria i en el decurs de la primera part de l'immortal obra cervantina, el Quixot imagina meravelles sens nombre malgrat només recórrer paratges de terra endins, ja sia per les assolellades planúries de la Manxa o pels més aspres racons de Serra Morena: En tot moment l'escenari natural s'anima amb la figura humana, personatges de tota mena que porten a la boca i en el record topònims famosos i llunyans: Grècia, Itàlia, l'Aràbia, Hircània, Tràcia, l'Àfrica... Aleshores l'angle peninsular on es mou el nostre heroi resulta petit per a contenir tants castells encisats, rius cabalosos, selves impenetrables i foscúries oceàniques.
Deia Mark Twain que és difícil trobar autèntic romanticisme sense la presència o l'evocació de la mar, sense imaginar fèrtils arxipèlags i illes solitàries. I sortadament, aquest món de la mar, amb especial esment a Mallorca, arriba a les pàgines del Cavaller Anant i Vinent, el foll i vell Fill de Casa Bona, i això és quan un excaptiu en terra de moros narra amb tots els detalls que són necessaris la seva experiència. Cervantes, supervivent de Lepanto i de les presons d'Alger, n'explica la situació i en fa el retrat.
«Tots els presents guardaren silenci quan un viatger entrà a l'hostal, el qual, en el seu vestit mostrava ser cristià vengut de terra de moros, perquè portava una casaca de drap blau, curta de faldes, amb mitges mànegues i sense coll; els calçons eren també de llenç blau i es cobria amb un bonet del mateix color; calçava borseguins datilats i una cimitarra moresca, posada en el seu tajalí, travessat sobre el pit. Entrà llavors, rere d'ell, sobre un ase, una dona vestida a la moresca, cobert el rostre i el cap, que encimalava un bonet de brocat, i abillava el seu cos amb una almalafa, que des dels peus a les espatles la tapava.
Ell era un home robust i garrit, de poc més d'una quarantena d'anys, bru de rostre, llarg de bigotis i la barba molt ben posada; en resum, ell mostrava en la seva galanesa que d'anar vestit d'una altra manera seria mirat com a persona de qualitat i ben nascuda...». Quan un dels presents a l'hostal hagué escoltat, com els altres, la narració de l'excaptiu i tants detalls de la seva aventura exòtica i marinera, digué:
«Per cert, senyor capità, que la manera com haveu contat aquests estranys esdeveniments ha estat aital, que iguala en novetat i estranyesa del mateix cas. Tot és peregrí i rar, i ple d'accidents que meravellen i suspenen a qui els escolta, i és de tal manera el gust que hem rebut a escoltar-lo, que encara que ens trobàs el dia de demà entretinguts en el mateix conte, ens divertiríem si fos altre cop començat...».
O en altres paraules, el relat de l'excaptiu, per si mateix, és una autèntica novel·leta d'aventures.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.