L'Institut d'Estudis Baleàrics està fent «tots els esforços possibles» per tal que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua promocioni el català fora del territori del País Valencià. Així ho va assegurar ahir el president de l'entitat, Gabriel Janer Manila, que també va informar d'aquesta maniobra els membres del ple. Si els contactes fructifiquen -«i els puc assegurar que estan molt avançats»- per primera vegada es farà política exterior en favor del català des de la totalitat del territori de parla catalana.
Els contactes ja han donat els seus primers fruits. Així, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ja està representada a la Casa de las Lenguas, «un projecte molt important per mostrar a la resta de l'Estat la realitat plurilingüe, una realitat que ha de ser coneguda per tots». Aquest és el primer gran projecte on col·laboren l'IEB, l'Institut Ramon Llull i l'Acadèmia.
La primera cita internacional serà a Berlín, on les tres institucions defensaran el català a la fira Expolingua. L'Institut Cervantes acollirà les tres entitats de defensa de la llengua catalana i també l'acadèmia de la llengua euskera i de la gallega. «El que tenim molt clar tots és que treballam per la mateixa llengua i cultura des de tres administracions».
Aquest va ser un dels punts sobre els quals es va informar al ple de l'Institut d'Estudis Baleàrics, que ahir es va reunir per primera vegada. El decret de reforma dels estatuts de l'Institut d'Estudis Baleàrics aprovat en el BOIB del 9 de setembre de 2004, explica que «el ple és l'òrgan superior de consulta i assessorament de l'Institut d'Estudis Baleàrics». Entre les funcions d'aquest òrgan hi ha la de «conèixer, abans de la seva aprovació, el projecte de pressuposts i la memòria d'execució de l'exercici».
Amb aquesta reunió del ple, que se va celebrar a la seu de les Acadèmies, se tanca de forma definitiva el procés de creació de l'Institut d'Estudis Baleàrics. L'entitat ja du deu mesos funcionant i per això el ple va poder aprovar la primera memòria d'activitats. Segons va explicar el coordinador general, Miquel Segura, «els membres del ple han mostrat una disposició molt bona, han fet suggerències d'activitats i especialment interessant han estat les aportacions fetes pels representants de les illes de Menorca i Eivissa, que han mostrat bé el seu caràcter participatiu».
El ple de l'IEB també va exercir una de les seves funcions principals, designar sis candidats a ocupar els tres llocs del consell de direcció del centre. El conseller Fiol serà qui haurà de triar entre els sis noms els tres que finalment aniran a aquest consell.
El president Janer va dir que «nosaltres ens volíem presentar al ple amb una feina feta, perquè es veiés que hi ha una voluntat i una decisió político-cultural de treballar per la cultura de les Illes Balears. En aquest primer any ha estat fonamentalment dissenyat per guanyar credibilitat i prestigi i per demostrar a la societat que paga la pena creure en aquesta institució». Segons Janer el que es volia era «aconseguir que els creadors de la cultura del país sabessin que estàvem fent tot aquest esforç per ells. També, per suposat, el repte és que la societat assumeixi com a patrimoni propi aquesta creació, uns objectius que continuen ben vius per a l'any que ve».
Per assolir-los Janer va explicar que és ben necessari comptar amb un pressupost consolidat i ambiciós. Enguany l'Institut ha hagut d'anar ampliant els seus pressuposts «amb partides d'emergència» fins a gastar, aproximadament, 1'3 milions d'euros. «La nostra intenció és tenir les necessitats cobertes amb el pressupost propi i no passar pena».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.