El premi Nobel de Literatura 1985, Claude Simon, que va combatre al costat dels republicans en el decurs de la Guerra Civil espanyola, va morir dimecres passat als noranta-un anys i va ser enterrat ahir dissabte, informaren als mitjans de comunicació els seus editors.
L'autor de La Route de Flandres (1960) i d'una vintena de novel·les va néixer el primer d'octgubre de l'any 1913 a Tananarivo (Madagascar). Un any després va morir el seu pare, que era militar de carrera, i la seva mare es va instal·lar a la ciutat de Perpinyà, a la Catalunya Nord, on l'escriptor va viure també amb la seva padrina.
Claude Simon va evocar en el llibre Le Palace (1962) la seva experiència en el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Aquells dies de combat varen ser reflectits també a Les Geòrgiques (1981), una de les seves obres més complexes i celebrades.
A la vegada poema, epopeia i novel·la, l'escriptor hi ofereix tres imatges de la guerra al llarg de dos segles i de tres personatges principals. Un d'aquests personatges és ell mateix, mentre que n'hi ha un altre d'anomenat O. Aquest és una directa evocació de George Orwell i de la visió que va tenir l'escriptor britànic de l'enfrontament entre els comunistes i els anarquistes a la Barcelona de 1936.
Testimoni d'excepció de la desfeta que va patir l'exèrcit francès el 1940, on ell formava part d'un dels batallons de cavalleria; i presonder més tard en un dels camps de concentració alemany, Claude Simon va aconseguir escapar i fugir al sud-est francès, que aleshores era una zona lliure. Es va comprar una propietat a Salses, molt a prop de Perpinyà, a la Catalunya Nord. Allà es va convertir en un viticultor amant de la pintura i de la fotografia abans de dedicar-se de ple a l'ofici de l'escriptura.
Malgrat que els especialistes hi troben els primers indicis de les seves obres mestres, Claude Simon mai no va donar gaire valor a les seves primeres creacions, Le Tricheur, escrita el 1941 i publicada el 1946, i La corde raide (1947), de caràcter totalment autobiogràfic. A aquestes creacions les seguiren Gulliver (1952) i Le Sacre du Printemps (1954), fins que a mitjan anys cinquanta un dels seus manuscrits va arribar a les mans d'Alain Robbe-Grillet, conseller literari aleshores de les Edicions de Minuit.
La seva primera novel·la publicada per Jérome Lindon fou Le Vent, en la qual va contar el retorn al migdia vitícola francès d'un mariner que reclama la seva herència. Juntament amb Robbe-Grillet i altres escriptors com Nathalie Sarraute, Robert Pinget, Samuel Beckett, Jean Ricardou i Claude Ollier, Claude Simon va formar part del grup literari de la «Nova Novel·la», que breument va tenir també com a membres Michel Butgor i Marguerite Duras.
Quan li va arribar el premi Nobel, el 1985, no era un escriptor molt famós a França, encara que ja havia rebut diversos premis nacionals, com el de la Nouvelle Vague el 1960 i el premi Médicis el 1967. En aquesta dècada dels anys 60 es va consolidar definitivament com a escriptor, encara que ell considerava L'Herbe el gran «darrer gir en el seu treball creador».
El 1977, la crítica va considerar que «Le jardin des plants, conjunt de records imbricats els uns amb els altres, era el seu testament, però als 88 anys d'edat Claude Simon va sorprendre els seus lectors amb la seva setzena novel·la, Le Tramway.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.