-En el meu cas no sé molt bé per què ho he fet, devia ser una necessitat personal, perquè per una part la novel·la es basa en els fets històrics projectats i mai no completats, però també hi entra en joc la mitologia personal, perquè en parl des del punt que m'afecta. No té tant d'interès la història real com el mite.
-«El Quixot i la novel·la moderna» es titulà la vostra conferència...
-Sí, però en realitat tot és molt més modest. El que jo pretenia era analitzar la relació entre el Quixot i els lectors d'avui en dia, especialment els escriptors. Jo crec que hi ha un contrast entre el fet que aquests escriptors admiren el Quixot com a obra i com a novel·la, però mantenen una certa fredor a l'hora d'adoptar-lo com una de les seves referències personals. És a dir, admiren l'edifici, però no hi volen viure. Aquests autors estan molt més influïts per Shakespeare i per la narrativa del XIX i del XX.
-Per què creis que s'ha produït aquest fenomen?
-Entre els joves no es discuteix la seva vàlua, però hi ha alguns elements que poden explicar a la perfecció aquest fet com que el Quixot és un llibre molt episòdic amb zones molt àrides, a la qual cosa estam poc acostumats.
-Heu bastit una novel·la en la qual és molt fàcil entrar, a través dels noms dels protagonistes, en una realitat ficció que darrerament abunda a la nostra narrativa...-Afirmau que no se sap el que es té fins que es perd. I en certa mesura, la vostra també és una novel·la sobre la pèrdua de la infantesa...
-Clar, era l'edat de la innocència, quan jugàvem a les runes d'un somni ens ho passàvem molt bé, no sabíem quin significat tenien. Va ser després que vàrem descobrir totes les possibilitats i fou molt apassionant.
-Com us ha afectat guanyar el premi Sant Jordi?
-No m'ha canviat la vida. El que ha passat respecte als altres llibres és que aquest ha arribat tot d'una als lectors. I també hi ha un altre fenomen que per sort no és del tot nou, que és que el llibre es traduirà a set idiomes. Per sort és una cosa que ja va succeint. El que passa és que tot arriba molt més aviat, i també la idea del que has fet i la valoració per part dels lectors i dels col·legues i crítics.
-És curiós, vós sou editor (entre d'altres de Baltasar Porcel i de Carlos Ruiz Zafón) i a la vegada escriptor. Treballau a Planeta i la vostra novel·la ha sortit a Proa. Teniu un punt de doble personalitat?
-Ha, ha, ha. No, en abstracte l'actitud de l'escriptor i de l'editor són contraposades. L'escriptor es tanca per arribar fins al fons del que vol contar, i l'editor està obert a tots els vents. Les dues actituds al mateix temps són bones. La decisió de publicar fora de Planeta era molt fàcil. Seria un problema haver publicat a Planeta i per això havia d'anar fora de la casa o presentar-me a un premi.
-Però ara els vostres caps, en vista dels resultats...
-Ha, ha, ha. De totes maneres ara sortirà publicada per Seix Barral en castellà, que és una editorial de la casa.
-Vós heu obert els ulls a molta de gent sobre el transvasament de l'Ebre i la posició dels partits polítics...
-Però això és una novel·la i jo només he mostrat un personatge enfrontat a un conflicte, i ho he fet des de la comprensió del novel·lista. Crec que el narrador no ha de jutjar, ha de comprendre, i des d'aquesta comprensió explicar-ho tot. El que passa és que en el cas dels partits polítics això és una mica un joc d'escacs, i no d'un interès real pel delta de l'Ebre com la gent que hi vivim.
-Unes terres que apareixen a la novel·la descrites amb una gran estima, especialment Sant Carles de la Ràpita, d'on sou...
-Clar, perquè és casa meva i l'he de defensar. És un fet curiós, perquè ara que no hi visc, que només hi vaig sovint, ha canviat el meu punt de vista i tenc la suficient distància per poder escriure de la meva terra. I a més a més té un atractiu que és que les terres de l'Ebre històricament han estat marginades del progrés desmesurat. Encara ens queda autenticitat.
-Heu bastit una estructura en què emprau la primera persona doblement, en el present, quan parla Emili Rossell, i en el passat, quan ho fa Andrea Rosselli. Us ha costat?
-Ha estat complicat, però la meva voluntat era estar a prop del que passa i fer-ho creïble, i crec que aquesta ha estat la millor manera, i m'ha costat molt de temps.
-Darrerament hi ha un interès molt gran dels lectors per conèixer els escenaris reals que hi ha al darrere de les novel·les. Es farà alguna ruta Rosales per Sant Carles?
-Sí. S'estan organitzant perquè a alguns llibreters la gent els pregunta el que es pot veure i el que és real, i això respon per l'interès de molta gent per la història i pel paisatge.
-Què hauria passat si Carles III hagués construït la gran ciutat al delta de l'Ebre?
-Hi ha diverses possibilitats. Hauria estat un gran port i al segle XIX s'hauria industrialitzat i seria una ciutat potent, bastant desagradable però poderosa. Políticament hauria estat la primera ciutat borbònica a Catalunya.
-Per ventura val més que no es fes...
-Sí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.