El viatge sentimental (1768)

Miquel Ferrà i Martorell08/07/05 0:00

L'escriptor britànic Laurence Sterne (Clonmel, County Tipperary, 1713-Londres, 1768), publica, poques setmanes abans de la seva mort, una curiosa obra de viatges: A Sentimental Journey through France and Italy, un llibre que recull els seus itineraris per Europa i que encara avui, en molts aspectes, veim proper a nosaltres i a la geografia turística d'evocació. Nascut a Irlanda, on son pare, oficial de l'Exèrcit, estava destinat, era ordenat pastor el 1736 i nomenat vicari de Sutton, a Yorkshire, durant una vintena d'anys. Es casà amb Elizabeth Lumley, de la qual tingué dos fills. Per qüestions de salut, tuberculosi, cercà millors aires en el Continent. El 1766, de retorn a Anglaterra, conegué Elizabeth Draper, el seu darrer amor, a la qual dedicà un diari. El seu «viatge sentimental», en el qual tracta, entre altres temes, de la incomunicació entre els éssers humans, ens mostra un home amb un esperit original i una obertura de criteris, anticonvencional, irreverent, mestre de la digressió i experimentalista, que el fa molt interessant i quasi únic, amb aquesta independència que tot artista hauria de tenir, lluny de sectarismes, prejudicis, opinions mastegades. Amb les armes, potser les millors armes literàries, el sentimentalisme i l'humor, s'oposa a les mànegues estretes i a tot tipus d'incomunicació.

El viatge, per altra banda, ens ofereix anècdotes ben divertides i suggeridores d'explorar la condició humana, com en el capítol anomenat o titulat Nampont:

«-Aquesta hauria estat per a tu, si encara fossis viu i la poguessis compartir amb el teu amo-, deia, traient del morral una llesca de pa. Jo vaig pensar que aquelles paraules es dirigien a algun fill mort; però no era tal, sinó a l'ase, el mateix ase que havíem trobat mort a la carretera, causa i principi de les desventures de La Fleur. L'amo de l'ase semblava lamentar molt sincerament la seva pèrdua, i em va fer recordar les lamentacions de Sanxo en un cas semblant, però en aquest eren com a més naturals. El pobre home estava assegut en una fita de pedra que hi havia prop de la porta; al devora d'ell, les regnes i el corretjam de l'ase. Els agafava de tant en tant i els tornava a deixar, els mirava i movia el cap.

Va treure altre cop del morral la llesca de pa per a menjar-la; dubtà un poc, i, finalment, la posà sobre el mos del fre: va romandre així contemplant el que havia fet i sospirà. Aquestes paraules i accions varen atreure la curiositat d'alguns badocs, i entre d'ells, La Fleur, que s'apropà al grup, mentre estaven enganxant altre cop els cavalls. El vell va dir que retornava d'Espanya, on havia anat des de Francònia, i que de tornada a la seva pàtria se li havia mort l'ase. Tothom manifestà desitjos de conèixer les causes que pogueren obligar un home tan vell i tan pobre a fer allò. Ell va dir aleshores que Déu li havia donat la benedicció de tres fills, els més hermosos d'Alemanya; però que havent perdut els dos primers a causa de la pigota, en una sola setmana, i havent-se contaminat el petit del mateix mal, poruc de perdre'ls tots, va fer vots d'anar en peregrinació de gràcies a Sant Jaume de Galícia, per tal que Déu li conservàs el fillet estimat.

-Déu acceptà el sacrifici -seguí explicant-li el pare-. Agraït, marxà de la seva terra i acompanyat d'aquell animalet, pacient, partícip dels seus treballs i viatges. Tot el camí havien menjat del mateix pa; de manera que l'ase ja era un autèntic amic per a ell.

«Tothom havia escoltat amb emoció aquella senzilla història».

En el viatge de Lawrence Sterne en trobareu moltes més».