Janer Manila va centrar la seva conferència en tres aspectes: les lectures possibles del Quixot; els aspectes de la cultura popular; i una comparativa entre l'amor de Quixot i Dulcinea i el de Tirant i Carmesina.
El president de l'IEB va dir que «el Quixot és una obra literària que ha estat llegida de forma molt diferent i que admet moltes lectures possibles i diverses en cada època i en cada temps. Jo crec que la lectura del 2005 hauria de respondre els interrogants del nostre temps». aner va explicar que «es podria fer una història de la lectura i podríem analitzar com han estat aquestes, però si volem que sigui contemporània l'hem d'interpretar des de l'actualitat».
Janer va centrar el gruix de la seva intervenció en el segon aspecte i va explicar que «l'anàlisis de la cultura popular del Barroc en el Quixot ha estat tractada per molts de cervantistes de renom. Jo crec que hi ha una presència d'una comicitat burlesca, grotesca i carnavalesca, que es veu essencialment en el personatge de Sancho, mentre que el de Quixot podria representar perfectament la Corema amb tota la seva autenticitat».
L'escriptor es va valdre de determinats passatges de la novel·la per explicar aquesta comicitat de Cervantes «que frega en tot moment una gran tendresa». En aquest sentit, Janer Manila va explicar que «hem de tenir en compte que moltes de vegades, sobretot a l'estranger, s'ha vist el Quixot com una obra còmica. Això és una errada, perquè l'obra de Cervantes pot tenir ironia i sàtira, però en cap moment no és una obra còmica. És una obra trista, Cervantes estava trist quan el va escriure, però té molta de tendresa».
En aquest sentit, Janer va recordar una lliçó magistral que va donar Borges en un dinar a Mallorca: «Ell va ser qui va fer adonar-nos del gran disgust que té Cervantes quan Quixot mor i aquesta tendrea i tristor hi són ben presents. Afegeix alguns punts còmics perquè és regulador, la gent riu i es descongestiona».
Pel que fa a la comparativa entre els amors, Janer va explicar que el de Quixot i Dulcinea fou només platònic, idealitzat, mentre que el de Tirant i Carmesina va ser molt més carnal, «i això que el Tirant està escrit molt abans que no pas el Quixot».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.