Avui, en complir-se exactament mig any del començament de les obres, el teatre lluita per tornar despertar amb la mateixa avidesa de viure que l'universal Faust de Goethe (1808).
Encara li queda una llarga letàrgia per endavant, gairebé dos anys, però en obrir els ulls ho farà del tot rejovenit i amb una solidesa mai no assolida en la seva centenària i turmentosa història.
El teatre públic de major rellevància de Mallorca es veu en aquests moments tot nuu i amb les seves entranyes més ocultes al descobert. Per no tenir, no té ni sòtil. L'aparellador de l'UTE Dragados i Melchor Mascaró que comanda els treballs, Joan Mut, explica que «el recinte està aguantant» la intervenció com un heroi. «No hi ha hagut grans sorpreses i l'estructura, tot i que és antiga, és molt sòlida».
Ja s'ha fet aproximadament una quarta part del projecte de l'arquitecte Fernando Delgado i «ha estat la part més complicada», digué Mut. Com a evidència, cal dir que per retirar la tela artística que ornamentava la cúpula els operaris tardaren dos mesos. Ara està en restauració.
En aquests moments els picapedrers posen especial èmfasi en tota la zona de l'escenari i l'edifici adosat al recinte escènic. Encara així, s'actua per tot arreu.
La imatge que ofereix l'escena i l'amfiteatre és aclaparadora. La fusta dels bancs que donen forma a les llotges, protegits per les obres, són quasi els únics elements que recorden l'esplendor del seu moment. Tot aquest buidatge de l'espai central serveix per construir la nova caixa escènica que donarà a l'escenari major profunditat, (quatre metres a cada costat), i deu metres d'alçada. Damunt aquesta caixa també es farà una sala polivalent. Aquestes són, a grans trets, les grans modificacions que cal afegir a l'edifici. Per al final queda la recuperació dels dos vestíbuls que tenia el projecte original i la façana. Quan es torni aixecar el teló s'hi hauran invertit tretze milions d'euros en obres i quatre en equipament. Una gran inversió per uns inicis humils sobre els quals s'han realitzat múltiples intervencions. La primera construcció del teatre es remunta al 1662.
El paborde de la Seu de Mallorca Joan Barceló cedí a l'Hospital un «trast d'hort derruït que antigament era pesquera». L'objectiu era fer-hi un recinte escènic perquè l'Hospital pogués assolir alguns ingressos de més. Cinc anys més tard l'espai s'inaugurava sota la denominació de La Casa de les Comèdies.
Aquesta fou la primera passa del seu llarg caminar. Amb el temps el Principal ha sobreviscut a guerres, ocupacions, incendis... ha experimentat múltiples remodelacions, canvis de nom... Conjuntures i avatars múltiples que avui servirien per traçar un ample fragment de la història recent de Palma.
El 1853, davant l'estat ruïnós que havia arribat a assolir l'edifici, el Principal es tancà per tal de ser esbucat. La seva reobertura seria quatre anys més tard com a Teatro de la Princesa en honor a la després reina Isabel II. L'etapa d'aquesta reforma seria breu.
Un any més tard d'inaugurades les obres un incendi destruí l'interior, fet el qual obligà a un nou procés de reconstrucció que acabaria dos anys després. Aquesta seria l'etapa del Teatro Príncipe de Asturias que perduraria fins a la revolució del 1868 que destronà Isabel II. De llavors ençà, és el Teatre Principal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.