«Villalonga és un gran individualista»

-Quan arribà Llorenç Villalonga a París per primera vegada?>
-Per març de 1929. Havia acabat la carrera de medicina i vingué un mes a realitzar un curs de formació a l'hotel Dieu. Després tornà a París, com a mínim, tres vegades més, els anys 1949, 1952 i 1954, sempre amb la seva dona.

-L'estada més llarga va ser la primera?
-És molt diferent quan ve el 1929 amb 32 anys que després, el 1949, amb 52 anys. En la primera estada descobreix París i els seus encants, i l'altra és un viatge que fa amb la seva esposa i en el qual ve a retrobar el París de la seva joventut. Queda decebut de veure que la ciutat ha canviat i ell, també. Hi ha un paral·lelisme entre aquestes dues visites i Bearn. La primera descobreix un París que permet l'entrada en uns ambients més llibertins i la segona és una rememoració del primer viatge.

-Aquesta dualitat té res a veure amb els grans canvis durant la vida de Villalonga?
-Villalonga és un personatge que s'adapta a les circumstàncies per obtenir-ne sempre el màxim benefici. Ho reconeix a la novel·la Bearn, en la qual diu que s'adapta per poder continuar escrivint i per viure sense gaires problemes. Villalonga procedeix d'una família de militars, d'idees tradicionals, poc revolucionàries. Políticament sempre exhibeix una certa independència, però les seves referències polítiques són espanyoles i més aviat conservadores. En el moment de la Guerra Civil, ja havia escrit sobre política i sobre la República. Aquesta li ofereix la possibilitat de regenerar el país, però deriva cap al desordre.

-L'ordre és una de les seves màximes vitals.
-Sí, l'ordre associat amb una certa tradició conservadora i liberal, més que revolucionària. En esclatar la Guerra Civil, ell és partidari de l'ordre, simplement. Si hagués estat una República de dretes que hagués garantit l'ordre, Villalonga hauria estat republicà de dretes.

-I, aleshores, es va fer falangista.
-Ell es fa falangista pels contactes personals, com el cap de la Falange a Mallorca, i perquè es veu seduït per la idea de regeneració d'un poder fort que és Falange, i que en altres estats és representat pel comunisme. Villalonga diu que, després de la Primera Guerra Mundial, sorgeixen dues forces polítiques que sedueixen i que ofereixen un paradigma nou, i les equipara: el feixisme i el comunisme. Els compara com dues formes bessones, alternatives, de resposta a la decadència i a les crisis després de les guerres.

-Villalonga era un gran individualista. Quin paper juga aquest comportament en la seva ideologia?
-Villalonga és un gran individualista i el comunisme, per definició, és contrari a la iniciativa individual. El falangisme li permet mantenir el seu individualisme, encara que té punts de contacte amb el comunisme. El que passà és que Franco, de tot d'una, desvirtuà els valors del moviment falangista i els transformà en una dictadura personal. Villalonga s'adona que no és un règim ideològic, sinó una dictadura molt personal, basada en uns valors catòlics, lligats a la personalitat de Franco. En pren distància, però creix mantenint-se encara a prop del règim, perquè li proporciona confort i una estabilitat. En els anys 60, escriu una carta a un diari en la qual manifesta el seu falangisme i envia la seva fotografia amb la camisa blava. Crec que es tractà d'una elecció per l'ordre, que segons ell era representat per la Falange.

-París va ser un mite per a l'escriptor. Què li oferia la cultura francesa?
-La cultura francesa li proporcionava ironia, la falsedat de dir una cosa i pensar el contrari, un exercici de lucidesa, dir sense dir, un mecanisme intel·lectual en el qual Villalonga era un expert. És la base del discurs literari: escriure una novel·la per explicar-hi una sèrie de coses a partir de la reelaboració d'uns elements, de la transformació i la distorsió de la realitat.

-Vós heu preparat els passeigs «villalonguians» per París. En què consistiran?
-El primer dia, el 14 de juliol, festa nacional francesa, començarem pels barris biogràfics de Villalonga: l'hotel Dieu, on es formà durant la seva estada; per l'Ille de la Cité, que esmenta de vegades; i per les Quais de la Seine, per on es passeja. Un altre dia, tractarem de la part biogràfica en relació amb les novel·les, que són l'hotel du Louvre, la Place Royale i el Grandefour, la capella de Sant Roc i el Gran Hotel. Allà s'hi forjà la relació entre el senyor X i Flo la Vigne, de L'angel rebe. Visitarem l'Òpera, un referent intertextual per a la construcció dels personatges de Bearn i per a l'arquitectura de l'obra. Una altra part de l'itinerari recorrerà la part més proustiana: la plaça Vandôme, les Tulleries, la plaça Concorde i Etoile. Ens desplaçarem al Bois de Bologne per reproduir-hi l'escena de la gran desfeta final, de la Gran Batuda. Llegirem el passatge en un chateau del Jardí Botànic de París. Anirem a la Rive Gauche, pasant pel cafè de Flore i Odeon-Saint Michel, en el barri llatí. El darrer dia anirem a Versalles.

-Quina repercussió té Llorenç Villalonga?
-Te contacte amb alguns escriptors, però són contactes literaris d'abans de la guerra, de gent que havia estat a Mallorca. Villalonga no és conegut a París. En l'àmbit espanyol, hi ha un moment d'interès per Llorenç Villalonga durant els anys de la Transició, perquè suposa una sèrie de compromisos entre el castellà i el català. Es representen les seves obres de teatre, es roda Bearn, Televisió Espanyola programa sèries a partir de les seves novel·les i apareix una versió televisiva i una altra de radiofònica d'Un estiu a Mallorca. Després se l'ha oblidat moltíssim, fins i tot en el conjunt de la literatura catalana.

-Quina creis que és la seva autèntica rellevància com a escriptor?
-En destacaria uns valors que em pareixen certs, com són Mort de dama i Bearn, perquè representen, a part de la lectura d'una decadència de l'aristocràcia en un determinat moment, un exercici molt relacionat amb la tradició de l'humanisme liberal relativista. Mort de dama té la virtut de ser una sàtira divertida, un llibre de lectura agradable. Bearn, més enllà de l'ambient històric, és una reflexió sobre la identitat, la veritat i la falsedat amb uns enfocaments filosòfics profunds.