És difícil reconstruir aquella Mallorca islàmica dels almoràvids, berbers seminòmades del sud de l'Atlas, però les viles d'on eren originaris ens poden encara il·lustrar sobre alguns costums i forma de vida que han perdurat a través dels segles. La festa del Mouled, per exemple, aniversari del naixement del Profeta, quan els infants orfes i pobres eren posats sota el patrocini dels rics de la ciutat, els quals els organitzaven la cerimònia de la Circumcisió a la mesquita. Els altres nins de la mateixa edat, fills de família, que també havien de passar pel mateix rite, no feien distincions en aquella hora tan solemne. Portant els millors vestits i tota mena d'amulets, les criatures eren mostrades sobre el llom de fermosos cavalls en llarga desfilada. Hi participen els músics locals, que en la marxa tocaven les seves trompetes i tambors. Els familiars i convidats seguien la processó al darrere de tot, a peu o sobre altres muntures i carruatges.
Aquesta participació es feia notar amb cants religiosos i crits d'alegria. Tan prompte els infants entraven en el santuari, començava l'actuació dels barbers, sempre observats per l'imam o l'ulema. Aleshores tirades per terra, on es trencaven nombroses amforetes, gerricons i alfabions que resultaven estar plenes de dolços i confits, recompensa per als més valents. D'aquesta manera l'infant es distreia i les exclamacions de goig i de sorpresa dels convidats i les músiques més o menys ensordidores apagaven els seus possibles crits de por i de dolor. Llavors, més música plena de tradició, amb acompanyament indispensable de cimbals, acomiadava els circumcisos, que seguirien la seva festa a ca seva. Una altra evocació, puix es tracta d'un costum ancestral, seria la que fa referència a les cerimònies funeràries.
El mort era embolicat amb un drap i es col·locava sobre una civera recoberta amb xals i catximires. El portaven cinc o sis amics de la família, pels principals carrers, camí del cementiri. En el cap del seguici hi anaven tots cecs, pobres i mendicants de solemnitat que la família del mort havia pogut pagar i que per guanyar-se unes monedes salmodiaven versets corànics. Els seguien parents i coneguts, mentre que les ploradores restaven a casa.
Però entre celebracions i actes socials, la feina. Dins el cabdell de carrerons, els artesans de cada dia. Els esparters (halfawin), els sellers (sarrajin), els especiers i perfumistes (attarine), els teixidors de llana (haka), els comerciants de sedes (hrayria), els sastres (khayyatin), els boneters (sawwasin), els sabaters (maddasin), els joiers o platers (sagha), els venedors d'oli d'oliva (zayyatin), els ferrers (haddadin) i molts altres proveïdors dels «souks», com els fusters (najjarin), a un dels quals, el poeta Mohammedibn Galib al-Rusafi, mort el 1177, dedicava aquesta composició:
«Va aprendre l'ofici de fuster, i jo, em vaig dir: Potser el va aprendre del serrar dels seus ulls en els cors.
Dissortades les soques que s'apressa a segar!
De vegades tallant-los, altres copejant-los!
I ara que són fusta, comencen a agafar el fruit del seu delicte, de quan, essent branques, gosaren robar l'esventesa de la seva cintura...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.