Es Baluard convida a «pensar» les formes de l'escultura del darrer segle

En els parlaments d'obertura, tant la directora del centre, Marie Claire Uberquoi, com la comissària de l'exposició, Dolores Durán, coincidiren a destacar «la revolució» en el camp escultòric que suposà el segle XX, amb una «heterodòxia» i amb un «eclecticisme» gairebé il·limitats.

A partir d'aquesta premissa, la comissària volgué oferir a l'espectador mateix la possibilitat d'establir les connexions dels diferents discursos estètics a través del pensament. Es tracta de «fugir d'enfocaments historicistes per relacionar-se i per emocionar-se amb les obres... de manera que cada un dels observadors n'extregui la seva pròpia metàfora a través dels sentits», assegurà.

De material n'hi ha... i molt. En aquest muntatge, hi comparteixen protagonisme noms tan diversos com els de Henry Moore, Picasso, Pomodoro, Glòria Mas, Miró, Eduardo Chillida, Keith Haring, Magdalena Abakanowicz, Broglia, Calder o Agustín Cardenas; Josep Maria Alcover, Susy Gómez, Mompó, Man Ray, Antoni Socias i Joan Soler, Forteza Vostell... Una relació molt llarga que demostra, tal com remarcà la directora del Museu, que «l'interès pel col·leccionisme d'art a Mallorca va més enllà de la pintura».

Convé destacar que en aquesta exposició hi són representats artistes locals que han transcendit les nostres fronteres i altres de primer nivell internacional. El gruix de la mostra, articulada sobretot a partir de peces de petit format, es distribueix principalment a la sala de l'Aljub, mentre que les peces més grosses són a les terrasses de la part superior de l'edific. Tot plegat ofereix la possibilitat de gaudir d'un recorregut que demana el concurs actiu dels sentits i que planteja interrogants.