El prestigiós escriptor britànic Sir Richard Burton (1821-1890), autèntic paradigma d'aventurer romàntic il·lustrat, enllestia la traducció de l'obra El Jardí Perfumat, que segons Henry Miller és el llibre que comença allà on s'acaba eKama Sutra. Potser sí. El propi Sir Burton n'explica així l'origen:
«Aquest treball arribà a coneixement del visir del nostre senyor Abd-el-Aziz, el governador de Tunis. Aquest il·lustre visir era el seu poeta, el seu company, el seu amic i secretari privat. Era bo en el consell, sincer, astut i savi; l'home més instruït del seu temps i versat en totes les coses. Nomia Mohammed Ben Onana el Zanaoui i remuntava el seu origen als Zonaua (tribu de la càbila independent de la serralada de Djurjura o terra de Kon-Kon, que varen descriure els espanyols com un regne. Això devia ser, per tant, a l'època que Alger estava sotmès a Espanya. Sembla, per tant, que aquest Abd-el-Azis presenta el nom erroni i es tractaria en tot cas d'Abou Omar Amane Mohammed, ben conegut dels soldats mallorquins destinats a la zona).
Fullejant els llibres ens assabentam dels costums antics aràbics en matèria amorosa i sexual, amb abundància de versos anònims com el que diu: «Quan la barba d'un jove,/ ha crescut fins al seu llombrígol,/ la curtedat del seu intel·lecte, és, als meus ulls/ proporcionada al que ha crescut la seva barba».
I dels versos va als consells pràctics, quan comenta que un savi anomenat Djelinouss ha dit: «Aquell que se senti feble per a fer l'amor hauria de beure, abans d'anar al llit, un tassó de mel ben espessada i menjar vint ametles i cent pinyons. Convé seguir aquest règim per espai de tres dies. També pot fer una picada de semença de ceba, passar-la pel sedàs i llavors barrejar-la amb mel, ben remoguda la mescla, i prenir-ne en dejú».
A més de ser relatades nombroses historietes picants i alhora divertides, el xeic Nefzaquí contraposa tots els sentiments i sensacions que podríem anomenar d'alcova, amb els escenaris més sensuals i furtius, com si d'un Boccaccio oriental es tractàs. La misogínia hi és present i per això Abu Nouass canta:
«Les dones són dimonis i com a dimonis han nascut; ningú se'n pot refiar, com és de tothom sabut. Si estimen un home, és només per caprici, i quan més són estimades, per cruels es tornen; puc afirmar que estant elles plenes d'engany i perfídia, l'home més enamorat ha d'estar ben perdut...».
Enfront d'aquestes estrofes il·legibles, hi ha la poesia que abunda en lloances:
«Ella té un front d'esplèndid blancor.
I posseeix les proporcions de la lluna.
El foc que irradia és com el del sol.
I abraça el sexe que se li acosta.
Humida i humitejada.
I l'olor que tramet és ple d'encís».
Les propietats de les plantes orientals més afrodisíaques, les observacions anatòmiques, dins el tema i de tota mena, els consells psicològics...
Per això diu que si vols remeis per combatre amb èxit els mals causats pel coit, has de «menjar poc a poc i digerir bé el que menges, mastegar amb cura els aliments més durs, rebutjar aquells plats que essent gustosos t'allunyen de la salut...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.