Garrido Barón medita sobre la decadència a «Que nadie quede atrás»

El jove realitzador acaba de rodar el seu segon llarg

Garrido Barón també aborda la realitat dels transvestits a la nova pel·lícula.

TW
0

P.GIMENEZ.Palma.
Que nadie quede atrás és el títol del segon llargmetratge que Martín Garrido Barón acaba de rodar a l'Illa, un «drama» escrit, dirigit i produït pel jove realitzador mallorquí, que descobreix un món decadent i surrealista arran dels personatges que l'habiten.

Immers en la postproducció de la pel·lícula, i pendent de l'estrena de la seva opera prima H6. Diario de una asesino, Garrido Barón s'ha convertit als seus 23 anys en el director de cinema més jove de l'Estat i, amb aquesta nova pel·lícula pretén mostrar al públic el seu vessant més «personal».

Tal vegada per aquest motiu el jove director decidí portar el rodatge a l'Illa. Després de l'obscura i claustrofòfica experiència d'H6, Garrido Barón ha cercat en aquest film de reflectir «la llum» de Mallorca, on ha rodat localitzacions en distints punts de la costa i llocs de Son Vida, Ciutat Jardí i Establiments.

Que nadie quede atrás explica «una història d'amor atípica entres dos ésser acabats: una prostituta i un fotògraf de cine pornogràfic, que ho ha perdut tot a la vida, i es mouen en un món decadent, quasi surrealista i poblat de perdedors».

Prostitues, transvestits, exdrogoaddictes, alcohòlics, un detectiu corrupte o un ludòpata són alguns dels actors que habiten el món que descriu Barón.

Escrita de forma «frenètica» i inspirada en «la filosofia pessimista de Schopenhauer, Céline i Nietshe» i en el cinema negre francès dels anys 70, segons explica Garrido Barón, la pel·lícula «és un drama», que beu de les fonts del dogma, moviment cinematogràfic iniciat per directors com Lars Von Trier, que dóna com a resultat pel·lícules «en la línia del documental, molt realistes, a les quals el pes recau en la història i en la interpretació dels actors». Això no obstant, el jove realitzador assenyala que tot i ser un film «realista», no ho és en el sentit social, sinó «pel que fa als perfils i al caràcter dels personatges», matisa.

En aquesta segona incursió en el món cinematogràfic, Garrido Barón ha dirigit en un temps rècord d'un mes un elenc de més de vint actors, entre els qui destaquen Fernando Acaso, qui ja protagonitzà H6. Diario de un asesino; la veterana actriu Beatriz Barón; Ramón Langa, que treballà amb directors de la talla de Berlanga i Garci; Juan Carlos Naya, primera figura del teatre a Madrid, on recentment ha fet la producció de Retrato de Dorian Gray; i Toni Isbert, nét de Pepe Isbert, entre d'altres. Martín Garrido Barón també interpreta un petit paper, «un director de cine acabat i embogit per la vida i l'angoixa» com la resta de personatges que conformen aquesta miscel·lània variopinta que retrata.

Molt satisfet amb els resultats, Martín Garrido es troba ara immers en el premuntatge. La postproducció es farà a Madrid, però no té data fixada.