El vint-i-cinc de juny de 1990 les lletres catalanes varen perdre un dels seus escriptors més prolífics, i un dels més venuts. Manuel de Pedrolo moria a Barcelona a causa d'un càncer. Avui, quan han passat quinze anys d'aquella data, l'escriptor tot just té en projecte una fundació amb el seu nom que s'ubicarà a Tàrrega i que ha estat impulsada directament per la seva filla. Des d'aquí es recordarà la figura de l'autor de Mecanoscrit del segon origen, el seu llibre més popular i que per molts ha estat l'entrada a l'obra d'un autor que va convertir la literatura en una forma de viure.
Com a conseqüència d'aquesta ingent tasca, Pedrolo va viure una intensa relació autor-editor amb Mallorca, en concret amb l'editorial Moll. Aquesta es va iniciar el 1956 i es va interrompre el 1975. A can Moll l'escriptor de l'Aranyó va publicar el 1956 Domicili provisiona, l'obra que fou el bessó de les publicacións de fins a quatre novel·les i cinc obres de teatre. La darrera d'aquestes fou Pell vella al fons del pou (veure gràfic adjunt). El moment de relació més intensa entre l'escriptor i l'editor fou fa just trenta anys, el 1975, quan l'editorial mallorquina li va publicar tres de les seves obres.
El casal que s'obrirà a Tàrrega també esdevindrà un centre capital per a la dinamització cultural de les terres de Ponent, ja que des d'allà es té previst organitzar múltiples activitats relacionades amb tots els vessants literaris de l'escriptor, que va conrar la novel·la i el conte, l'assaig, la poesia, el teatre, i va ser un gran traductor.
En aquest sentit, els lectors en català li devem traduccions d'autors com James M. Cain i el seu El carter sempre truca dues vegades; John Dos Passos, William Faulkner, Sébastien Japrisot, Jack Kerouac, el comte de Lautréamont, Malcom Lowry, Norman Mailer, Henry Miller, Salinger o Jean Paul Sartre, entre d'altres, que varen ser incorporats al català per la seva ploma.
Però sobretot, el que es deu a Pedrolo és el seu insubornable compromís polític amb el país i la seva llengua, el català. Nascut a l'Aranyó el 1918 i criat a Tàrrega, la Guerra Civil el va agafar a Barcelona. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres, Barcelona i Valladolid, on va escriure la seva primera novel·la.
Des del primer moment va emprar el català, malgrat la censura que va patir i les dificultats per publicar que va tenir. Fou el narrador més llegit de la postguerra, encara que el reconeixement dels cercles literaris i universitaris no li va arribar fins molt més tard. Va conrar tots els gèneres literaris i a partir del 1963 va començar el cicle Temps Obert, un dels seus projectes més ambiciosos.
Manuel de Pedrolo va tenir una gran influència sobre la societat dels setanta i vuitanta amb una exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es va declarar independentista i ho va proclamar en els seus nombrosos articles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.