«Hauria de produir-se una catarsi dins de la indústria discogràfica»

Miguel Bosé presenta avui a la plaça de Toros el seu disc «Velvetina»

TW
0

P.G.Palma.
No es veu amb noranta anys cantant Bandido i opina que «hauria de produir-se una catarsi a la indústria discogràfica» per poder pensar en un futur musical concret. També es mostra contrariat i preocupat pel tema de la pirateria, però, de moment, no pensa en el cine com una alternativa. Segons confessa «m'avorreix fer-ho».

A hores d'ara, Miguel Bosé viu un agitat present que l'ha duit a l'Illa per presentar el seu darrer treball discogràfic Velvetina. La cita és avui vespre, a les 22.00 hores, a la plaça de Toros, i l'artista augurà un espectacle molt potent, no només a nivell de so, sinó visual, amb el qual ja ha recorregut amb gran èxit distints països llatinoamericans -a Ciutat de Mèxic 80.000 persones seguiren el concert.

Acompanyat per una banda de vuit músics, Bosé presentarà un espectacular muntatge que té una estructura futurista de vuit metres per desset i «molt orgànica». Tancada al principi del concert, quan aquesta estructura s'obri començarà un joc de projeccions de vídeos i llums que acompanyaran tot el repertori de l'espectacle. Un repertori, d'altra banda, on els temes de Velvetina ocuparan una part important de l'actuació, que també inclou «aquelles cançons que sempre ens fa ganes sentir» i que Bosé ha revisat per a l'ocasió. I és que en opinió del músic «les bones cançons es poden revisar en qualsevol moment i continuen sostenint-se».

Això no obstant, Miguel Bosé ha tornat a fer un gir de 180 graus per crear, al costat d'Antoni Canales, Velvetina, un disc, que, sense ser electrònic, beu de les fonts de la música dance i del trip-hop. Pel que fa als temes que tracta a cançons com Ojalá, ojalá, hey Max i May Day, l'artista diferencia dues zones: «una més emocional, feta amb literatura descarada i oberta, i una altra que és la musa del telediari, perquè ni Canales ni jo som immunes a les coses que passen». La guerra, l'emigració i altres temes actuals són sempre fonts «recurrents», assenyala el músic.

Tanmateix, el cantant afirma que «simplement volia expressar-me», ja que «quan treballes i compons ho fas per necessitat». «No penses en el públic -afegí-, escrius i treballes per tu» i quan el disc ja està el mercat «deixa de pertànyer-te i cada un li treu el partit que vol».