La màgia del vimer de l'hort del Correu

Per Sant Joan, una trentena d'infants amb hèrnia passà de matinada per les branques tallades

TW
0


A trenc d'alba, amb el primer cant del gall, l'hort del Correu a Manacor s'impregnà un any més de la màgia de Sant Joan. El solstici d'estiu havia començat i el vimer -Salix alba- centenari d'aquesta antiga possessió estava a punt per a l'aprofitament de les seves propietats curatives. Així, desenes d'infants amb hèrnia passaren entre les branques d'aquest arbre miraculós, per impregnar-se de la seva saba.

Devers les quatre de la matinada, els hereus d'aquesta tradició, que es remunta ja a quatre generacions, comencen a tallar per la meitat els ulls nous dels dos vimers. Ahir en seccionaren 29 branques, el mateix nombre que la quantitat d'infants de zero a set anys que hi passaren despullats, amb la saba de l'arbre que els fregava el llombrígol. Molts ploraven, mentre que alguns encara estaven mig adormits. No obstant això, «volem provar aquest remei abans d'una operació», comentaven un pare i una mare.

Eren les 6.20 hores quan començà el ritu. Cada infant du un número i una veta d'identificació que també es penjarà a l'ull de la branca per on l'hagin de fer passar. Sebastiana Sureda i Sílvia Llull, la filla i la néta del ja desaparegut Jaume Sureda, que servà la tradició, agafen els petits, del tot despullats, i els fan tocar l'ull del branquilló en qüestió. «Si no creuen en aquestes qualitats curatives del vimer, no és necessari que vénguin», afirmà ahir la viuda de Jaume Sureda, Bàrbara Suñer. La cosa certa és que de la trentena d'infants de l'any passat, la majoria s'ha guarit.