El cantautor català pujà ahir vespre a l'escenari de la sala Magna, que es trobava plena de gom a gom.

TW
0

P.GIMENEZ.Palma.
Cap rastre perceptible que reflecteixi físicament el greu ensurt que li donà la salut a finals del 2004. Al contrari. Amb promeses de continuar en els escenaris fent «mentre el cos aguanti el que em fa sentir viu i que dóna sentit a moltes coses», Joan Manuel Serrat aterrava ahir a Palma al «100 per 100», fent valer el nom de la gira amb què el 'Noi del Poble Sec' retorna a l'Illa per oferir un doble concert a l'Auditòrium de Palma.

Amb aquests recitals, el primer dels quals va tenir lloc ahir vespre, el músic esperava saldar un «deute» contret el passat any amb el públic mallorquí, quan la pluja va impedir que no pogués acabar el concert que celebrà a la Misericòrdia amb motiu de la Diada de Mallorca. Vinculat a l'Illa des del 1965, on «he viscut» i «vaig donar les primeres passes en el món de la música al costat de Joan Ramon Bonet, Miquelina Lladó i Maria del Mar Bonet», recordà Serrat, l'artista assenyalà que «em sent una mica en deute amb la gent que va ser benevolent, entenent que les circumstàncies impedien que el concert es fes d'una altra forma».

Relaxat i senzill, vestia camiseta i pantalons negres com en ell és habiutal, Serrat explicava poques hores abans de pujar a l'escenari que el concert, una antologia acústica, es planteja «com un joc» entre Ricard Miralles, que l'acompanya al piano, «la guitarra i la veu» per fer un repàs «íntim», cercant «la proximitat amb el públic», al millor de 40 anys de trajectòria professional. Tot i que no va voler avançar els temes que sonarien, en aquest concert, sobre «un repertori bàsic» Serrat inclou des de «grans èxits» com Penélope, Mediterráneo, o Pequeñas cosas, però també «cançons que fa temps que no interpret» i, potser, algun tema nou.

La malaltia que l'ha mantingut allunyat durant un any dels escenaris «no ha tingut res a veure» amb el bot del Serrat simfònic a l'acústic. Més bé, ha estat fruit d'un «efecte rebot» però «no són projectes antagònics», assenyalà l'intèrpret, qui afirmà que continuarà amb el projecte simfònic, que, a més «és molt divertit i em fa tallar un poc amb la quotidianitat». En aquest sentit, Serrat reconeixia que «si pogués tocar un dia amb banda o un dia amb quartet ho faria, però és difícil picar de tots els plats». El que va reconéixer l'artista és que «de seguida que vaig superar l'incident i la baixa obligatòria, vaig voler tornar de seguida a la situació natural que és el treball, la música. Això no és només el meu ofici, és la meva vida i el que dóna sentit a moltes coses». Per això, no recorda «sensacions magnífiques» del concert que marcà el seu retorn, perquè «estava massa preocupat perquè sortís bé». Ara, a mesura que va fent concerts, és més conscient de «la sort que he tingut». Per això, no dubtà a agrair el treball de l'equip mèdic que l'ha tractat; el suport del públic, que no l'ha abandonat; i el dels artistes que li han mostrat el seu afecte amb projectes com Cuba canta a Serrat, Serrat... eres único o la reedició del llibre Serrat. Material sensible, que l'editorial Mina presentà ahir a Barcelona.