Les cartes de Pere Capellà sortiran a llum

«Pere Capellà va escriure moltes cartes per als seus familiars, perquè era una de les poques maneres que tenia de comunicar-se amb l'exterior, i un dels seus valors principals és que constitueixen una autobiografia de la vida a les presons en aquella època. Les cartes també li serviren per refermar la seva pròpia identitat», explicà ahir Arnau.

Que només es conservin aquestes missives es deu al fet que «la família tenia molta de por de possibles repressions i va acabar cremant-ho tot. Aquest germà, Marià, vivia a Palma i no sentia la mateixa pressió que la resta de la família, i per això aquestes cartes es conserven».

En el text d'aquests missatges, Pere Capellà hi emprava pseudònims per parlar de si mateix i per interessar-se pels seus amics i familiars, com també per la situació política que es vivia a Algaida. «Hem de pensar que hi havia molta censura i, per tant, també molta d'autocensura». Aquests documents han estat ordenats i transcrits per Arnau i es publicaran en la seva versió crítica. «És una feina complicada, perquè s'han de contextualitzar i he hagut d'esbrinar a qui es referia cada nom. Per a aquesta tasca, i per accedir al material, ha estat molt important l'ajuda de la família, que ha estat molt generosa», assegurà Arnau.

Un dels temes que més preocupaven Pere Capellà en aquesta època és saber què ha passat amb els seus amics, perquè partí el 1936 a Menorca i d'allà passà a Barcelona. «Envia records per a gent que sap que roman a la presó d'aquí, i per a les vídues dels batles d'Esquerra Republicana», declarà l'estudiosa.

Un altre dels blocs que hi són ben representats és l'emocional. «Pere Capellà, a través de les seves cartes, demostra un gran amor per la família i pels infants, i un amor que amaga una gran passió. Hem de pensar que Capellà i la seva al·lota, Maria Fornés, estigueren set anys sense veure's».

Així mateix, el dramaturg algaidí s'interroga sobre alguns detalls als quals abans no donava gaire importància, com ara les qüestions del camp, els animals de casa, les festes del poble... «és una persona que ha vist molt de prop la mort i aprecia moltes altres coses que abans no tenien tanta d'importància per a ell», va assegurar Pilar Arnau.

L'edició crítica de les cartes també comprendrà un estudi introductori de la mateixa investigadora i un apèndix en el qual s'inclourà una carta que Capellà escrigué des de Montcada l'any 1934 amb motiu dels esdeveniments generats pels fets d'octubre. «Va ser una carta dirigida als seus companys d'Algaida sobre la mort de la República catalana».

El volum reproduirà, a més, alguns dels poemes que l'autor escrigué i que anaven inclosos en algunes cartes. «Alguns ja s'han publicat, mentre que n'hi ha d'altres, com els que va dedicar a la filla de Marià, que també es publicaran». Entre els més coneguts, n'hi figura un que dedicà a Pericàs, que fou reclutat per lluitar amb els franquistes, però que després decidí passar-se a la República i lluità amb Pere Capellà en el front de Guadalajara.

Com és lògic, totes les cartes són escrites en castellà, «però s'hi pot notar a la perfecció una clara sintaxi catalana i traduccions literals que són molt evidents i molt divertides, i denoten que en tot moment Pere Capellà pensava directament en català».