Es Castell, nom actual del poble menorquí batejat de tot d'una en anglès, Georgetown, «constitueix un cas molt especial i singular de l'urbanisme, ja que fou planificat durant la segona meitat del segle XVII per un enginyer militar, l'escocès Patrick Mackellar, per encàrrec de la Corona anglesa», explicà Vilardell. Aquest ha fet coincidir el treball amb la seva tesi doctoral, mereixedora d'un cum laude a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Vilardell explicà que «la planificació d'aquest urbanisme «il·lustrat» ha estat molt valorada en els darrers 20 anys pels seus criteris de racionalitat i de sanitat, i per la seva implementació, en contrast amb el caos de les ciutats actuals».
En es Castell s'hi poden trobar carrers rectes, cases amb pati i una adaptació correcta a l'orografia. El seu enfocament troba un paral·lelisme a la Barceloneta, Aranjuez o el Ferrol, nuclis també construïts per enginyers militars, en aquest cas dels exèrcits borbònics. El cas del poble menorquí no s'havia estudiat mai, ja que «l'urbanisme militar britànic és escàs i poc conegut, i les fonts documentals són a Londres i a París, a conseqüència de les distintes dominacions anglesa i francesa de Menorca, amb els efectes corresponents en la construcció del poble».
Per entendre les diferències dels plantejaments de l'època a l'hora de crear noves urbs, Vilardell explicà que durant el segle XVIII els arquitectes civils es basaven en les diagonals, les rotondes, i la jardineria inspirada pel palau de Versalles i aplicaven aquesta distribució al traçat de les ciutats». El cas oposat era el de les planificacions ideades pels enginyers militars, on «tot era d'una regularitat estricta, sense alteracions i repetint una pauta en la quals les prioritats eren la higiene, la sanitat pública i una amplada adequada dels carrers i dels jardins. Un igualitarisme que no era tan habitual durant el Barroc, en el qual els arquitectes es preocupaven més per l'enaltiment del monarca en qüestió».
Amb l'objectiu d'allotjar les 4.000 persones que vivien davant les murades del castell de Sant Felip, la Corona anglesa ordenà i finançà la construcció d'un nou assentament. El procés començà el 1771, amb la Reial Ordre del Parlament que n'autoritzà el pressupost, i cap al 1779 l'obra es donà per acabada. Tot i això, arran de la invasió francohispana del 1780, alguns equipaments com l'església anglicana o el palau del governador no s'arribaren a materialitzar mai.
Ara bé, el principal element urbanístic des Castell és la seva plaça d'armes, d'unes mides pròpies de les característiques militars i amb capacitat per acollir 2.000 soldats encerclant-la. «És la primera imatge que en record. Un lloc de dimensions poc habituals que recorda l'urbanisme llatinoamericà creat pels enginyers militars espanyols».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.