Miquel Ferrà i Martorell22/06/05 0:00
TW
0

Fabra defineix la vocació en dues vies. La primera és la teològica, segons la qual s'entén com l'acció de cridar Déu algú invitant-lo a anar a ell. Així es diu, per exemple, la vocació d'Abraham, la vocació dels gentils, etc. També significa la inclinació que hom sent a un cert gènere de vida, a un estat, professió, etc.

Quan Mare Alberta Giménez, fundadora de la Congregació de Religioses de la Puresa, a Mallorca, dirigia la que amb el temps seria una de les institucions escolars i, alhora, de formació pedagògica més importants de l'illa, rebia sovint moltes cartes d'antigues alumnes desitjoses d'abraçar aquell estat de monja-mestra, ara tan en crisi. En aquesta data donava resposta a una carta de Bàrbara Oliver, de Manacor, que havia estat deixeble seva.

Escrivia la Venerable:
«Bona filla meva i estimada en Crist: Tenc al davant dels ulls la seva grata del 28 de maig; vostè dirà que he tardat en correspondre-la; però en un afer de tanta trascendència com el que vostè tracta és més de tèmer la precipitació que la lentitud. El mes de setembre han de sortir algunes novícies i és el temps indicat per admetre'n alguna de nova, i no crec que cap Consellera tengui contra vostè prevenció alguna, per la qual cosa pens que puc accedir al seu desig; però és precís comptar amb el beneplàcit dels seus bons pares; a ells, doncs, ha d'acudir vostè abans que a mi.

Pel que fa a la classe de Germana, si mestra o coadjutora, haurà de donar-se vostè a Déu incondicionalment, per tal de servir-lo com ell vulgui i no preocupar-se'n més; la farem servir per allò que convengui i en aquella cosa per a la qual sigui útil. Prou n'hi haurà si serveix vostè per a Santa! Deixi fora de la religió l'amor propi i la pròpia voluntad, i la Santa obediència farà la resta. Crec que el dia 5 seré a aquesta per a la celebració dels exàmens, i tendré molt de gust en veure-la. Prega per vostè, l'abraça i li dóna la benedicció la seva mare: Germana Alberta Giménez, Superiora General».

La lliçó de la fundadora era clara i eficaç. «És més de tèmer la precipitació que la lentitud». És la saviesa popular mediterrània que tantes dites ens ha deixat arreu de la seva conca: «Piano, piano si va lontano». o aquella tan mallorquina, «Poc a poc farem un molt». La vocació no admet condicions, és o no és. No podem ser un poc d'això i un poc d'allò. El treballador vocacional s'identifica totalment en la seva feina. Només així es pot fer front als glops amargs i a les frustracions, que sempre n'hi ha. De vegades un malentès pot ser com una allau, que tot ho arrasa abans que pugui arribar una explicació aclaridora.

La Germana Bàrbara Oliver (1885-1931) va ser, efectivament, una bona mestra i religiosa de la Puresa, que cobrí tota mena de treballs en el si de la Comunitat amb provada eficàcia. Tenia vocació.