Sobre la caiguda de la Goleta (1538)

Havent arribat amb salvament, els jurats escriviren a l'emperador per tal d'informar-lo que Déu nostre Senyor «els ha preservats de tant perill com han corregut per esser totes aquestes mars plenes de fustes y de algunes galeres de turchs e moros de què tots els habitadors del Regne extremadament se són alegrats...».

Aquestes paraules mostren l'estat d'ànim dels illencs sobre una terra assentada en una mar talment insegura. Altres missatges semblants fan igualment al·lusió a tal angoixa col·lectiva: «Quants danys rep aquest Regne quiscun die y los poblats de aquell dels cossaris turchs i moros de Alger i altres parts».

Per això, la nova d'alguna victòria cristiana en el nord d'Àfrica era rebuda amb general entusiasme, cas, per exemple, de quan per manament del lloctinent general, Eximén Pérez de Figuerola, es publicava una crida, amb data de 1535, amb el següent missatge:

«Com per la nova carta per letra de sa Megestat de la presa de la fortalesa de La Goleta de Tunis y per persones dignes de fe, notòria y manifesta evidència de la presa de la ciutat de Tunis y rumpiment y destrucció total del nummerós exèrcit que lo pèrfido tiranno de Barbarossa tenia en ofensa i extermini de tota la crestiandat, siam molt obligats dar infinites gràcies a nostra Senyor y mostrar les justes alegries que de tant glorioses noves resulten». Val a dir que la Goleta, fortalesa considerada inexpugnable, és referida per Cervantes en la història quixotesca del captiu de quan aquella plaça tan ben fortificada era novament perduda, i això, malgrat haver estat defensada pam a pam per la guarnició espanyola. En aquell combat hi esmenta, l'escriptor, de boca del protagonista, tres herois: el milanès Gabrio Cervellón, el cavaller santjoanista Pagà d'Oria i el també cavaller valencià, amb arrels familiars mallorquines, Joan Zanoguera. Sobre aquest llinatge, hi ha a Palma el carrer de Zanoguera, que fou abans conegut pel nom més popular, «Rafes dels Caputxins». Aquesta via deu aquesta denominació a Fernando de Zanoguera, virrei de Mallorca de 1595 a 1606. Aquest era fill natural de Miquel Zanoguera, senyor d'Alcàsser, al País Valencià. Cavaller i soldat, participà en la batalla de Lepanto i hi demostrà el seu heroisme. Va perdre una mà en aquella batalla, trista circumstància que ens recorda el que esdevingué a Cervantes. El rei, per a premiar els seus serveis, el nomenà governador i capità general d'Eivissa i, anys després, obtingué els càrrecs corresponents a Mallorca. Preocupat per la defensa de l'illa, «per lo recell que's tenie de la armada del turch», va intervenir activament en la fortificació de Ciutat de Mallorca i, per això, un dels baluards portava també el seu nom.