Crims, infàmies i immoralitats (1529)

Miquel Ferrà i Martorell01/06/05 0:00

A les acaballes de maig, el lloctinent Carles de Pomar, es presentava a Bunyola per tal d'aclarir el cas de l'assassinat de Joan Palou, propietari de la possessió de Son Terrassa. Les cròniques de l'època abunden en episodis com aquest i això és el tema d'un interessant treball monogràfic de Tomàs Vibot (Palma, 1973), que ens introdueix en tot un món de «vendetta siciliana» que existia a Mallorca durant els segles XVI i XVII. Podríem anomenar aquella trista etapa històrica com el «temps de l'arcabús i la navalla», puix que els bàndols de gent armada, les colles de bandolers i bandejats abundaven als afores dels pobles i dins els pobles i sembraven el terror a la part forana i dins Ciutat mateixa. L'autor d'aquestes investigacions arxivístiques, algunes inèdites, és un jove filòleg, historiador i etnòleg que ha publicat més d'una dotzena de llibres de temàtica diversa. A «Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient», Vibot ens parla de personatges sinistres com «Lo Tort Amengual» i «Lo Bord d'Alfàbia», de bunyolins en mans de la Inquisició per causa de fe, de la famosa mort d'En Berga, de l'acte viril que matà Caterina Vadella, del desertor de la leva de vagos Miquel Jaume, de l'escandalós robatori a l'església de Bunyola, d'unes bregues a ganivetades en el carrer de les Sopes...

Com diu el també escriptor Alex Volney (Palma, 1969), autor d'uns recents i saborosos «conticles» que comentam en el setmanari «Sóller», referent a les narracions de Vibot, en el pròleg, «són bastants al llarg de la història, els casos d'assassinats i suïcidis sense aclarir. No correspon a un servidor enumerar-los, ni és gènere que interessi quan la distància és, encara, tan curta. Al contrari, el llibret que ens ocupa, com a document ens obre portes a noves dades força interessants i, fins i tot, en algun moment divertides, pel llenguatge emprat».

Hi ha detalls força curiosos que han atret la meva atenció, com, per exemple, el que fou robat a una tal Praxedis Garau per tres perillosos proscrits. Tot plegat, significa, fam, misèria, desesperació i supervivència a qualsevol preu:

«ocho sobrasadas; dos camayots; dos quartos de tozino; dos llonganises llargas; de pan, no saben que número, cargaron lo que pudieron llevar; de ropa, se llevaron dos casajas vulgo chomarras; un chaleco vulgo guarda pits de paño; otro guarda pits con veinte botones de plata; dos camisas; unos calsones de lista de algodón; un pañuelo blanco con reja encarnada sin ser cosido; un papel lleno de flocos de seda; una troca de seda negra para coser; unas tijeras; un cañón de agujas; dos de poner tabaco; unas medias de algodón... una sortija de oro, una bolsa de seda en cosa de catorze a quinze libras, una pistola inútil y doze balas, y dos piezas de queso».

En resum: un cant a la misèria.