Mor Robert Koch (1910)

És un dels bacteriòlegs més universals, un dels pares de la ciència que tan exitosament conreà. Nascut a Clausthal-Zellerfeld, Hannover, Baixa Saxònia, el 1843, dins una família nombrosa de dotze germans, obtingué el seu títol de medicina als vint-i-tres anys, amb qualificació «cum laude», a la Universitat de Gotinga. Va dur primer una vida un tant aenturera. Volia explorar terres ignotes: Àfrica, Àsia, Oceania... Somnis de jovent! Llavors fou metge militar, amb l'exèrcit prussià, en la guerra contra els francesos. Després fou metge rural, a la regió de Silèsia, a un poblet prop de Breslau. De sobte, una epidèmia que exterminà bona part del ramat de la zona, el despertà de tanta curolla i li féu descobrir la veritable vocació. El seu enemic: El carbuncle o carbúncul, més espècicament «Bacillus anthracis», malaltia infecciosa produïda per un bacteri que ataca els animals herbívors, essent-ne els més afectats les vaques i ovelles, terrible dolença que es pot transmetre a l'home. La mortalitat en els animals és molt alta. L'home que hi treballa, el pagès i el ramader, veuen com en cas d'haver-se contagiat, comencen a patir una lesió cutània, la «pústula maligna», que en molts casos pot ser mortal. Aquestes infeccions carbuncoses preocuparen Koch i estudiant dia i nit el que passava, aconseguí aïllar el bacil que rebria el seu nom. Els seus treballs i conclusions el dugueren al concepte d'especifitat, regulat pels famosos postulats: el germen ha d'estar invariablement present, ha de ser capaç de conreu fora del cos, i ha de produir malaltia si s'injecta a un animal sa. Era el 1876 i Koch pogué seguir el cicle complet de vida d'un d'aquells bacteris i estudiar mètodes per formar espores resistents. Gaudint d'una fama de cada cop més gran, Koch es traslladà a Berlín i desenvolupà dos punts tècnics que serien molt importants. Primer utilitzaren tintes d'anilina per tenyir els bacteris, que són semitransparents.