Gayà obre la fira del llibre reclamant qualitat

Les conyes sobre els canvis d'ubicació respecte del Born varen ser presents en el discurs que va pronunciar Francesc Moll en nom del Gremi de Llibreters: «esperem que aquest lloc on ens hem traslladat ens sigui propici ja que l'estrenam per mor de la fúria urbanística de la batlessa Cirer».

Moll també va explicar que «la fira pretén acostar els llibres als ciutadans i promoure l'interès per la lectura per millorar el nivell de vida, i especialment l'alegria de viure».

Aquesta edició de la fira va comptar amb Víctor Gayà com a pregoner que va explicar que obre les portes «lluny del recinte de combat del Born». Gayà, el discurs del qual va ser molt elogiat pels presents, va explicar que «cap llibre no mereix ser cremat, però sí el buit i la ignorància que ells mateixos proclamen».

Gayà va continuar la seva intervenció explicant que «les pàgines d'un llibre s'han convertit en guariment de la malaltia de l'ésser humà, en arma defensiva que representa la síndrome de l'home». En una altra de les frases del pregó, Gayà fou contundent i va dir que «el llibre, si desapareix, no serà perquè l'hagi mort la tecnologia de la informació, sinó perquè s'ha apoderat de l'home la inapetència sensitiva, imaginativa i intel·lectual».

L'escriptor no es va estar de criticar tot el que va poder i fer una defensa aferrissada de la qualitat i del llibre en si mateix: «La vida de cada llibre en concret és tan curta i accelerada com la d'un insecte. Romanen a les llibreries unes poques setmanes, en les distribuïdores uns pocs mesos i en les editorials uns pocs anys abans de saldar-los». «Cal que es faci d'una vegada per sempre el debat seriós sobre l'excés de producció que, malauradament, molt sovint suposa una manca de selectivitat i per tant de qualitat».

Gayà explica que «un país sense investigació, un país sense creació, un país sense idees serà un país sense llibres, i un país sense llibres és un país d'esclaus inconscients, que es creuen lliures perquè no senten la necessitat de guaitar rere el mur ni el desig de botar-lo». «Per això l'exigència de qualitat ens hauria de presidir a tots; creadors, científics, pensadors, editors, promotors, crítics i lectors... des del propi món editorial es ven com a llibre qualsevol cosa enquadernada i relligadada. Tal volta, dins el mercat editorial, hi ha un excés de complaença de satisfer la demanda del públic no lector que compra llibres, i això, que potser augmenta la balança de resultats, al capdavall, no afavoreix el prestigi del llibre ni de la cultura que representa».

Gayà també va aprofitar per fer un discurs a favor del català i va dir que «si el català es capaç de produir i mantenir una literatura universal, la mecànica pesant de les administracions s'haurà de rendir davant l'excel·lència».

El pregoner també va explicar que «es tracta que l'educació literària no allunyi definitivament els alumnes de la literatura». Però sense cap mena de dubte quan més incidí Gayà fou en afirmar: «Hauríem de fugir dels llibres ensopidors, dels llibres que ens adormen l'agudesa dels sentits. Hauríem de fugir dels llibres buits de text, dels textos buits de contingut, dels continguts buits d'idees, de les idees buides d'humanitat i de la humanitat buida de sentit».

La consellera insular de Cultura, Dolça Mulet, va prendre el relleu en la tribuna d'oradors per explicar que «un poble que no llegeix és un poble que no té futur», mentre que el conseller de Cultura, Francesc Fiol, va aprofitar el torn per ajudar la seva companya, la batlessa Catalina Cirer: «crec que hi ha molts pocs llocs a Palma que suposin un encontre tan gran entre la Part Forana i Palma, entre la cultura pròpia com la plaça d'Espanya».

Quan els discursos hagueren acabat, la banda va retrobar una mica de seny a les partitures i atacaren el bolero mallorquí mentre la comitiva emprenia el recorregut oficial a la fira. Dels estands oficials va destacar especialment el de l'Institut d'Estudis Baleàrics per la seva originalitat. Allà tothom qui va voler va poder signar un manifest a favor del llibre i la lectura que serà llegit públicament el proper diumenge.

I es varen començar a intercanviar els regals: El Govern obsequià amb un Quixot, una obra sobre Miquel Batllori i el llibre de Mati Karwein. El Consell va correspondre amb el llibre de Miquel Arcas, el de formes d'expressió oral de Felip Munar, el catàleg de Miquela Vidal i un catàleg sobre la ceràmica del museu diocesà.