Un grup de monjos de Tèqua, Palestina, eren morts a mans dels sarraïns i les seves relíquies, recollides pels habitants de la contrada, eren conservades amb gran veneració. Passaren els anys i les centúries. El 1198 el papa Innocenci III reconeixia l'orde dels trinitaris, fundat per Sant Joan de Mata i Sant Fèlix de Valois, i que tenia per missió el rescat dels captius cristians en terra de moros. Els trinitaris s'establiren a Mallorca el 1232 i fundaren el seu convent i temple prop de l'Arc de la Mercè, fundació que tingué el suport de Constança d'Aragó, vídua de Guillem de Montcada, un dels capitans morts a la batalla que diuen de Portopí.
L'edifici de l'església, gòtic en el seu origen, fou reformat el 1618, però encara guarda records de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement, entre els quals hi ha nombroses relíquies de sants i màrtirs. Uns monjos, que anaren a Palestina, dugueren terra dels Sants Llocs amb la qual començaren un cementiri en el pati del seu convent mallorquí, duent, alhora, des de Jerusalem, algunes relíquies dels màrtirs de Tèqua. Entre les curiositats que podem observar sota les voltes d'aquest edifici de nau única, amb capelles laterals de sostre de creuer, hi ha la petita imatge del Sant Crist Rescatat, que segons la llegenda fou dut d'Alger i procedia de Sicília.
Els pirates sarraïns havien descarregat el botí d'un dels seus vaixells i l'amuntegaven sobre els embarcadors. Hi havia un Crist entre altres molts objectes.
Uns frares trinitaris, que es trobaven per allà per al rescat de captius, s'interessaren per aquella peça, destinada, tanmateix, pels seus captors a esser destruïda. Els moros no sabien quin preu demanar-ne. Arribats a un acord, posarien el Crist dins un plat de la balança i els religiosos anirien posant monedes dins l'altre plat fins que s'anivellàs l'aparell. Trenta diners d'argent feren el pes...
En aquesta mateixa capella hi ha una urna, també d'argent, amb despulles de Sant Albert Magne (Lauingen, Suavia, 1193-1280), de l'orde dominicà i popularment conegut com «Doctor universalis», a causa de les seves obres teològiques que influïren de forma decisiva sobre el seu deixeble Tomàs d'Aquino. Els seus tractats sobre minerals, plantes i animals expressen una interessant tendència a l'observació empírica.
Una altra capella no menys curiosa és la que custodia la talla de la Mare de Déu dels Remeis, advocada dels trinitaris. A la part baixa, sota l'altar, hi podem veure una urna que conté les restes de Sant Peregrí, servita i confessor (Forli, 1265-1345), que fou un fanàtic activista en la guerra dels Güelfs i Gibelins.
Havent causat aquest enfrontament de dos bàndols la ruïna de la ciutat de Forli, volgué el papa Martí IV posar-hi pau i hi envià, per tal que apagàs la torxa de la discòrdia, sant Felip Benici, general de l'orde dels Servites. Aquest sant home fou agredit per Peregrí, el nostre personatge, i com a resultat d'aquell maltractament, l'agressor se sentí, de sobte, dolent i culpable.
Penedit totalment, seguí les passes de sant Felip Benici i es va fer frare per a dur, des de llavors, una vida exemplar d'entrega al germà proïsme. Aquesta urna és flanquejada per dues rares làmpades moresques, potser altres dos objectes duts d'Àfrica que ens evoquen, novament, els dies dels rescats de captius a terres magrebines.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.