L'arxiduc, orientalista (1901)

El 1901 se celebrà a Florència el XII Congrés d'Orientalistes, del qual en fou membre sa Altesa Imperial i Reial. El títol de la seva comunicació era «Voci di origine araba nella lingua delle Baleari», un ordenat recull que publicaria a una impremta florentina de la Via San Gallo i en el qual apareixien analitzades dues-centes vint-i-tres veus, una feina que posava ben de manifest els amplíssims coneixements filològics del príncep austrohongarès. Després d'una breu introducció històrica, va esbrinant, per ordre alfabètic, l'origen de cada mot, les seves arrels i la seva transformació gràfica en passar d'una llengua a l'altra.

Sembla que una de les circumstàncies que promogueren el seu desig de posar en marxa feina tan complexa fou la vella cançó de segar i altres tonades illenques de la pagesia, «le cantilene che si u sano nella battidura del grano e in altri lavori agresti, sono perfettamente arabe». Els vocables estudiats per l'Arxiduc són, doncs, els següents:

«Aballó, Adalid, Adobar, Aduana, Aduar, Agatges, Agutzí, Alach, Aladroch, Alafaya, Alame, Alapi, Alarb, Alarbi, Alayde, Albarà, Albardà, Albercoch, Albrot, Alcachofa, Alcaria, Alcaçaba, Alcova, Alcohol, Alfabaga, Alfabrega, Alfach, Alfalí, Alforge, Algaravia, Àlgebra, Algorfa, Alhaja, Alimares, Aljub, Almesch, Almirall, Almogàver, Almogna, Almoradux, Almoxarif, Almut, Alquímia, Ama, Amburnia, Albarnia, Amo, Amohinar-se, Andamio, Anfans, Ante, Arancel, Anganells, Argolla, Arraiz, Arraval, Arreus, Arri, Arroba, Arrop, Arcelaga, Açot, Açuçena, Atalaga, Atlot, Atsebara, Atzur, Aufabi, Averia, Babucha, Badaluch, Badana, Bagatge, Bagatella, Balde, Barnús, Barragan, Beduí, Bezzef, Bocaci, Boyra, Bufera, Bugia, Caduf, Cafè, Cambux, Camisa, Candil, Canfora, Caparassa, Carmesí, Catifa, Caviar, Cenefa, Cerbatana, Cero (Zero, Azero), Chafarrato, Chaleco, Chauz, Cofayna, Cuscussó, Dinar, Dressena, Encola, Escabec hu, Etzaboge, Etzerola, Exouar, Falaca, Falca, Falea, Fanal, Fanfarró, Farch, Farda, Gafet, Galima, Gamuza, Gandul, Garbell, Garra f, Garrama, Garrové, Garrova, Gassemí, Gatzara, Gavarra, Gavella, Gayta, Geneta, Gerra, Ginebró, Girafe, Gunica, Gutapercha, Jacera, Jacena, Jaique, Llimona, Macatrafa, Magatzem, Mangara, Maravedís, Masmorra, Matalafuga, Matafalua, Matalaf, Matraca, Maxiganga, Mesquí, Mingo, Mitg, Mirall, Místich, Mostassa, Mostassaf, Muare, Mussulina, Nadir, Oruga, Percal, Quintà, Quitrà, Rabada, Rafal, Rambla, Raqueta, Recamar, Rivet, Romana, Sabata, Saetia, Safennari, Sefennari, Safereig, Safrà, Salema, Samarra, Samareta, Saragatana, Sarraquello, Sarrahi, Seca, Sen, Senet, Sini, Senia, Sequi, Síndria, Síquia, Soca, Sofa, Sitja, Somera, Surell, Tabal, Tacany, Tafona, Tafoné, Taifa, Talcu, Taleca, Tamarell, Tambor, Tara, Tàrcol, Tarida, Tarifa, Tarima, Taronja, Tassó, Tova, Trutximan, Tumbago, Tupí, Turqué, Ubergínia, Xalec, Xaloq, Xapar, Xap, Xarrup, Xebec, Xibech, Chirbech, Xabega, Xelum, Xelam, Xia, Xifra, Zefer.

No podem evitar, des de la perspectiva actual, de veure-hi molts errors, tot i que a l'època aquest treball era prou meritós.

Hi advertim arabismes procedents de la llengua castellana, mots

dels quals la veritable etimologia no és àrab i altres vocables i expressions que no es corresponen amb la parla mallorquina tradicional per molt dialectal que aquesta vulgui ser.