«Australian Blonde ha demostrat ser un grup d'una sola prioritat»

Els asturians presenten al Casino Royale el setè llarga durada

TW
0

NURIA ABAD. Palma.
Gràcies a bandes com Australian Blonde, en aquest país es va començar a parlar amb propietat de la música independent. En l'actualitat, quan es compleixen deu anys del seu debut amb Pizza pop, àlbum recentment reeditat per Subterfuge Records, la formació de Gijón ha recuperat el seu vigor inicial amb la publicació del seu setè àlbum, Canciones de amor y gratitud (Astro Discos), un treball serè i profundament líric que aquesta nit presentaran en directe al Casino Royale.

Encara que molts només recordin del seu repertori la cançó Chup, Chup que es va fer famosa per la seva inclusió a la banda sonora d'Històries del Kronen, el cert és que un nombrós reducte de seguidors s'alegrarà d'escoltar Canciones de amor y gratitud, «un disc que barreja soul amb el so americà de finals dels 60 i principis dels 70, amb una orquestració molt cuidada que li atorga la qualitat dels clàssics», explica Fran Fernández, membre fundador d'Australian Blonde.

Amb aquest disc, la banda ha despertat de la letargia en la qual s'havia vist immersa després de diversos canvis de formació i amb la seva ànima mater, Fran Fernández, sumit en altres projectes, entre ells La Costa Brava. Malgrat el fet que reconeix que viuen «el moment més baix de popularitat de la seva trajectòria».

Així mateix, el músic afirmà que Australian Blonde ha demostrat ser un grup la prioritat del qual és únicament i exclusiva la música» i que «no dóna a llum discs per pura inèrcia quan no hi ha res a dir».