Es Firó de Sóller (1854)

Miquel Ferrà i Martorell18/05/05 0:00

Sóller celebra la seva primera fira commemorativa dels fets de l'onze de maig que d'una manera o l'altra ha anat recordant, al llarg dels segles, i mitjançant processons i cerimònies religioses, la victòria dels sollerics sobre els pirates turcs i algerians que en nombre de mil set-cents desembarcats de vint-i-tres vaixells foren vençuts per Joan Angelats que capitanejava vuit-cents homes. Aquesta fira no trigaria a completar-se amb el simulacre del firó, és a dir, sollerics desfressats de moros i de cristians representaven en els llocs tradicionals i enmig d'un certa ingenuïtat popular, els aspectes de la batalla. Aquest tipus de simulacres són una manifestació molt típica dels temps del romanticisme, quan els fets històrics sortien a rotlo per a divertiment de tothom. Simulacres de batalles o fets històrics ens trobam també en el segle XIX a Anglaterra, França, Itàlia, Grècia, etc. És probable que els personatges històrics infantils que es limiten a anar en la desfilada processional hi figurassin ja en el segle XVIII. Tanmateix qui acaba de fer una magnífica història del firó i el seu simulacre és Antoni Quetglas. El llibre, amb pròleg de Catalina Bernat Joy, ha estat editat, a instàncies de l'escriptor i editor Albert Herranz, per l'Associació Cultural Índex i Edicions del Moixet Demagog. Amb una abundant part gràfica podem assistir a moltes escenes del simulacre durant dècades, material fotogràfic d'excepcional interès. Escriu Quetglas:

«Parlar del Firó és parlar de pólvora i de trons, de nins que ploren i d'adults que riuen, del so de les xeremies i dels tambors, de l'olor de la primavera, de les herbes i de la cassalla. En definitiva de petits grans detalls que et queden en el cor des que ets menut i que donen un caràcter especial al poble durant les primeres setmanes de maig. Allò que vol transmetre aquest llibre és el sentiment de tot un poble, d'una celebració que serveix per definir i afirmar el sentiment d'un poble. Per això, quina millor manera de mostrar-la i explicar-la que un recorregut en imatges del que ha estat la festa, des de la seva implantació a mitjans segle XIX».

El llibre, 120 pàgines, format tipus àlbum, conté, referits al tema, cants, arengues, poemes i gloses. Ben estructurat, ens aporta alhora notícia de nombrosos documents, de manera que tot plegat el fa recomanable, interessant i divertit. Entre els versos transcrits n'hi ha uns, de Maria Mayol, datats el 1932 i que m'han semblat més que curiosos. Es refereixen a Can Tamany, la casa pagesa de les Valentes Dones: «És aquesta caseta un monument/ de glòria on se remembra encara/-venerable memòria- un exemple alt/ i bell que unes Dones Valentes al seu/ poble deixaren per una pàtria lliure,/ intrèpides lluitaren Solleric! quan en/ passis, t'has de treure el capell».