Jusuf i la seda (1340)

Pel carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, ja esmentada en altres punts, arribam al del Morer o la Morera, que pren el nom d'un d'aquests arbres caducifolis de les moràcies (Morus), de relativa alçada i llarga vida. En aquest cas es tractaria d'una «Morus alba» o morera blanca, especialment conreada per les seves fulles amples i llises, amb què s'alimenten els cucs de seda. És originària d'Àsia i creix espontània en el nostre país, encara que és conreada pel seu valor ornamental. Sembla que el teixit de seda fou invenció xinesa i importada pels àrabs. Tanmateix, els imams, no sempre la veien amb bons ulls, puix que els semblava un luxe excessiu. Recordem, per exemple, aquell Jusuf de Granada, que volent atreure el favor de Déu sobre les seves tropes i el seu regne, el 1340, tot reforçant les pràctiques pietoses de l'Islam. Explica l'historiador Cesare Cantú: «Ordenà que fossin recitats els versicles morals de l'Alcorà, que es predicàs més a les mesquites, que en fossin construïdes de noves allà on hi hagués més de dotze cases, que hi fossin col·locats els joves rere els vells i dels homes casats, separant les dones dels homes, als quals era prohibit sortir abans que elles no s'haguessin allunyat. Al final del Ramadà, en lloc de música i balls, en lloc de córrer pels carrers llençant-se els uns als altres aigua de flor de taronger, dàtils i magranes, serien recollides almoines per poder socórrer els pobres i els presos, i per arranjar els camins i les mesquites. No serien embolicats els cadàvers amb draps de SEDA i or, sinó amb sudaris de tela blanca i no serien sentits els gemecs de les planyidores en el seu enterrament. Donà també bones disposicions civils, organitzant patrulles nocturnes de vigilància per a la conservació de l'ordre, alhora que mantenia la disciplina militar. Ornà les mesquites i els palaus, i tot seguint el seu exemple, construïren els moros cases de fusta de cedre pintat o esculpit, així com palaus de pedra picada amb mosaics i marbres».