Un curiós document del segle XIV (1362), del qual féu ús l'historiador Antoni Pons, ens informa que les gramínies, com a article de primera necessitat, mancava sovint a la nostra illa i era precís fer-ne freqüents importacions. En aquest cas es tracta de la nau del patró Pere Savila, que venia carregada de blat i civada. Així, les cent quarteres de gra eren transportades a llom de bèstia fins a la Quartera. En prenia nota un tal Norald, funcionari de l'escrivà, i per a guardar tals mercaderies eren llogades nou botigues, que comptaren amb dos custodis durant poc més de dos mesos.
D'aquelles farines se'n podrien beneficiar tots aquells forns de la nostra Edat Mitjana, la majoria dels quals eren herència de la dominació musulmana. Potser, un dels més antics, fou el Forn de la Creu, que ha donat nom al carrer on estava situat, just vora la Quartera i amb portal al carrer dels Esparters, allà on feien servir aquesta gramínia de fulles llargues, filiformes i dures que anomenam «espart» (Stipa tenacissima) de la qual es fan cordes, cabassos, estores, calçat, folros de garrafa i espardenyes. Obradors o botigues d'esparter, avui ja molt comptades, que ens recorden una tragèdia esdevinguda a membres de la colònia d'immigrants balears establerta al nord d'Àfrica.
El text és del meu llibre «Sollerics arreu del món» (M.Font, editor, 1992): «L'estiu de 1882 hi havia a Alger 24.960 balears. Això ens dóna una idea de la importància d'aquella colònia d'immigrants illencs en aquell especial moment de quan es consolidava el domini francès en el país. Ja l'any 1840 el Consolat de França a les Balears difonia el següent anunci: La prosperitat de les possessions franceses del nord d'Àfrica ha decidit el Govern de França a construir una muralla atrinxerada i contínua per a seguretat de la vasta i fèrtil plana de Mitidja i per tal motiu fa una crida, no únicament als treballadors francesos sinó també als operaris i artesans balears...
Com és natural un grup més d'emigrants marxà a l'aventura.
La ciutat d'Orà, fundada per musulmans andalusos l'any 902 va veure augmentada la seva població amb l'arribada de nombroses famílies de xuetes, fuites de les Balears. Va estar relacionada durant tota l'època medieval amb els comercians del Regne de Mallorques i aquí deixà sentir les seves predicacions el beat Ramon Llull.
Conquerida pels espanyols l'any 1509 passà a mans de França l'any 1831. Però no hi ha goig sense drama. Així doncs, Mohammed-
Ben-Arbí-Hadjí (1840-1908), cabdill moro rebel a França, promogué l'any 1881 en el sud oranès una sagnant insurrecció en el decurs de la qual foren assassinats centenars d'espanyols, bona part d'ells balears, que treballaven en el recol·lecció de l'espart...».
Però deixem l'espart i tornem al Forn de la Creu, que estava en la casa marcada amb el número 6 i que era així anomenat per haver-hi, al davant de la seva porta, un pilar antic de pedra amb una creu gravada. Era la fita d'una porció del Repartiment?
Un document de l'Arxiu de Protocols, Capbreu de Magnats, de 1757, ens diu: «...un forn de courerpa, dit de la Creu, situat dins la present ciutat, en la parroquia de Santa Eulàlia, en lo carrer de la Corderia...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.