Retorn a la plaça de les Cols (1288)

TW
0

Però tornem al tema de la plaça de les Cols. Si hi eren venudes verdures de tota mena... Per què es deia només de les Cols? La resposta és senzilla, puix que aquesta hortalissa és ingredient quasi bàsic de les «sopes mallorquines», que bé podrien esser una herència de la Mallorca àrab.

És el mateix Ramon Llull que a la seva famosa novel·la «Blanquerna» (1278-1288) ens conta que «en tot aquell any que nasqué Blanquerna, altra vianda Aloma no donà a son fill sinó tan solament la llet; car, per defalliment de forta digestió, los infants en lo primer any no poden pair ni digerir les altres viandes, com són sopes de pa mullat... amb oli que hom los dóna, o altres semblants viandes que hom los fa menjar per força; e per açò són los xics ronyosos e amb buanyes, e han vèrtoles e veix igues, e acarreren-los les humors de pujar amunt, e destrueixen-l os lo cervell e la vista, i no-res-menys los causen moltes altres malalties».

Pensava Ramon Llull, per tant, que només llet es podia donar a un nadó i mai les sopes, puix que ja és sabut que la col és indigesta en molts casos i per a una criatura lactant, molt dolenta.

Tanmateix, com a amics de la història, no podem sortir de la plaça de Santa Eulàlia o antiga plaça de les Cols sense fer esment d'altres peces i fites que ens remuntin a aquella època. Posem altre cop la vista sobre la monumental església per a dir que la seva creació dataria dels anys immediats a la conquesta segons es desprèn d'una acta de donació de cases concedida per Jaume I el 1230 i en la qual ja és anomenada aquesta parròquia, un detall que ha fet pensar a diferents historiadors en l'existència «in situ» d'una antiga mesquita aprofitada des dels primers dies dels dominadors cristians per a llur culte. L'obra gòtica no degué començar fins als acabaments del segle XIII i concretament a les capelles de l'absis i el presbiteri. Llavors es va seguir amb la nau central i les dues portes laterals, acabades en el primer quart del segle XIV.

La seva estructura interior ens presenta una disposició basilical amb tres naus, sense creuer, amb presbiteri poligonal cobert per volta de nervis, cor i girola de set trams. La coberta general és de voltes de creuer i els suports de secció octogonal mostren motllures de feixos columnaris.

Record de la Conquesta és un Crist gòtic, conservat en el cor, el qual era portat en la galera reial pel Conqueridor.

Llavors, a la mateixa plaça, i a la cantonada amb el carrer Morey, a la casa de la dreta, alta en el cap de cantó, hi podem veure una creu que era una de les fites que marcaven la Porció reial en el Repartiment.