Núria Massot: «He acabat escrivint el tipus de novel·la que m'agradaria llegir»

C.DOMÈNEC. Palafrugell.
L'escriptora Núria Massot va néixer a Palma, es va formar a Barcelona i ara viu a a Palafrugell, el municipi més poblat del Baix Empordà, en el cor de la Costa Brava. Allà escriu i es dedica a la pintura. Acaba de publicar El laberinto de la serpiente, editat per Roca, la seva segona novel·la dedicada als templers. Guillem de Montclar, el protagonista, retorna a Catalunya i l'Orde dels Templers li encarrega descobrir el que va succeir a Serpentarius, un constructor desaparegut cent anys abans. Núria Massot escriu una novel·la d'aventures, fantasiosa, per divertir-se llegint-la i ambientada en el segle XIII.

-Els ordres militars i l'Edat Mitjana sempre m'han interessat molt, hi sent una profunda curiositat i fascinació. Amb tot el material que vaig anar recopilant, vaig acabar presentant el projecte de quatre novel·les. -És el fil que permet muntar la història dels personatges. En el primer, a La sombra del templario, va ser la nostàlgia que afectava directament cada personatge. En el segon, tract de la memòria. En el tercer em guii per la justícia lligada a la veritat i acaba sent un llibre de grans venjances. Ja l'he acabat, ara l'estic corregint. Es titularà El secreto de la llave de oro. -Vull recuperar la història medieval del país. L'orde del Temple va tenir molta força a Catalunya. Alguns historiadors locals han realitzat treballs magnífics sobre aquesta època. -El primer el vaig escriure en poc més d'un any, després en vaig necessitar un altre fins que vaig trobar algú interessat en el llibre i dos anys més publicar-lo. Ha anat molt bé, ja va per la setena edició. -Som una rata de biblioteca. Durant tres o quatre mesos, m'amar de gran quantitat de coses. Jo escric novel·la d'aventures. La novel·la marca una pauta i he d'emmarcar-la en un context històric. Els personatges són inventats, encara que apareix alguna personalitat històrica. -Els meus pares es casaren, es varen instal·lar a Mallorca i allí vaig néixer. La major part de la meva carrera professional la vaig fer a Barcelona, fins que vaig començar a angoixar-me a la ciutat. Vaig començar estudiant periodisme i també vaig muntar una companyia de teatre. Vaig fer feina en el món del cabaret. En el 88 em vaig traslladar a Palafrugell. A l'Empordà em vaig reciclar, vaig recuperar el taller de pintura i l'escriptura. -El màrqueting és un món hermètic. Saber vendre les coses és per mi un misteri. Existeix un tipus de novel·la històrica actual que cerca el misteri templer perquè té un filó en les implicacions diabòliques i esotèriques. -El laberinto de la serpiente no és una novel·la religiosa, encara que l'orde del Temple va ser religiosa i militar. El més curiós és que vivien en contradicció. Destac els seus valors com el nivell d'amistat i lleialtat, la fe laica i religiosa a la vegada. La vigència es troba, per ventura, en les ganes de recuperar aquests valors, per una certa nostàlgia. És el retorn als llibres de cavalleries. -Crec que és per la geografia i l'arquitectura, els laberints, els passadissos secrets. De totes maneres, una novel·la de misteri es pot ambientar en qualsevol època. L'Edat Mitjana és una gran desconeguda. Sempre se l'ha vista com la història obscura, l'època de les tenebres. És una errada. Tota època té les seves cares, la brillant i la fosca. En els segles XII i XIII, existeix una part molt brillant. No crec que sigui molt diferent d'altres èpoques i, a més a més, la condició humana no varia. -Això és molt antic. Procedeix de la teoria de la música com a font d'energia. Ja ho deien els egipcis. Són mites del subsconcient. Serpentari descobreix el moviment de les pedres a través de l'aigua i del so. El coneixement li dóna un poder que el torna boig, li fa perdre la relació amb l'exterior. -Això de construir cap avall forma part de les línies esotèriques. Tot el que està a dalt, també està a baix. A moltes esglésies, encara existeix tota una mitologia sobre el soterrani i les fonts de poder relacionades amb allò tel·lúric. Els centres d'energia a la terra entrecreuen les seves línies. Ja els romans i els grecs tractaven aquestes línies. Cada cultura ha cercat les seves línies sacerdotals, la ubicació del culte en un lloc preferent, amb una força especial.