Espies morts en estranyes circumstàncies a Llucmajor, combats d'avions caces sobre el cel de les illes pitiüses, vaixells de guerra italians enfonsats en aigües de Pollença o illencs combatent en la Divisió Blava. Espanya, malgrat la fingida neutralitat de Franco, no va ser un simple espectador a la Segona Guerra Mundial. I Balears, de retruc, tampoc.
La ubicació estratègica de l'Arxipèlag, entre el nord d'Àfrica i els països de la conca mediterrània, va donar a les Illes una especial significació durant la gran contesa mundial. Quan ara es compleixen 60 anys del suïcidi de Hitler i del final de la guerra a Europa, és fàcil fer-se una idea de com es van viure aquells dies a Mallorca repassant l'hemeroteca de l'època.
El 30 d'abril de 1945, el mateix dia de la mort del führer, els titulars de portada eren: «Benito Mussolini i 16 primats del feixisme més han estat afusellats a Dongo». Lògicament, a Espanya encara no es coneixia l'altra gran notícia, la del suïcidi del dictador alemany.
Al diari de l'1 de maig, en canvi, una columna a la part inferior de la portada anunciava la que havia de ser una de les informacions més impactants i esperades des de l'esclat de la guerra: «Notícies de Londres donen per certa la mort de Hitler». L'endemà els diaris dedicaven la notícia d'obertura de portada, amb grans caràcters, a la confirmació alemanya del suïcidi del führer: «Londres retransmet la nota de la Caserna general del comandament aliat donant compte de la mort d'Adolf Hitler».
En les edicions següents, la caiguda de Berlín i la posterior capitulació incondicional d'Alemanya ocupen espais destacats a la premsa mallorquina, sempre tenint en compte el caràcter de la imperant censura de l'època. El 9 de maig el diari degà de l'Illa anuncia: «Ha cessat a Europa el fragor de la baralla».
La relació de l'Illa amb la Segona Guerra Mundial és molt major de la que al principi es pot entreveure. El 1944 va aterrar a Mallorca un hoste il·lustre. Era Thomas Harris, un mític espia que s'emparava en la seva condició de pintor, mecenes i col·leccionista d'obres d'art per no aixecar sospites sobre les seves vertaderes activitats.
Harris va fixar la seva residència a Camp de Mar, al costat de la seva esposa, i va continuar desenvolupant tasques de contrainformació i espionatge. Primer va estar al servei del Regne Unit i després, durant la Segona Guerra Mundial i també en el decurs de la guerra freda, en la KGB soviètica, l'etern enemic.
Thomas Harris formava part del «Grup de Cambridge», un clan de brillants estudiants d'aquesta universitat que es va passar a la Unió Soviètica. Kim Philby, Guy Burgess, Donald McLean i Anthony Blunt, a més de Harris, formaven l'elit d'espionatge rus i les seves confidències van ser de vital importància per a Moscou.
El 27 de gener de 1964 Thomas Harris conduïa el seu flamant Citroën Tiburón, acabat de comprar, per la carretera de Llucmajor. La seva esposa viatjava amb ell. De sobte, i sense cap motiu aparent, el vehicle va llenegar en un tram recte, va sortir de la calçada i xocà contra un arbre i un pal de telèfons. Harris va morir a l'acte i la seva dona va sortir il·lesa de l'accident. Un altre episodi molt poc conegut és el dels caçatorpediners italians Pegaso i Impetuós, que reposen des de fa 62 anys al fons marí mallorquí.
Els dos vaixells van salpar el 9 de setembre de 1943 d'un port italià, hores després de conèixer-se l'armistici entre Itàlia i els aliats. Temerosos de la reacció alemanya, es van dirigir a aigües mallorquines. El dia 11 van quedar fondejats davant el cap de Formentor. Davant de la impossibilitat d'atracar en zona espanyola, els respectius capitans van optar per enfonsar les seves naus.
El submarí Zaffiro, també italià, va ser destruït el 9 de juny de 1942 a Eivissa, després d'un atac aeri britànic. Però els mallorquins no només van viure la guerra a distància. Alguns, pocs, van allistar-se a la Divisió Blava, que va combatre contra els russos a la invasió alemanya d'aquell país. Adrià Amorós Herrero i Andreu Alcover Sansaloni, entre altres, van caure presoners i no van tornar a l'Illa fins a l'any 1954, on van ser rebuts com a autèntics herois.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.