Crespí, Aliaga i Sales guanyen els premis Vila de Lloseta del 2005

Els guardons es varen atorgar dissabte passat, dia de Sant Jordi

TW
0


La vila de Lloseta va viure dissabte passat un dels moments més importants pel que fa a la cultura escrita amb l'entrega dels tradicionals premis de novel·la i poesia. En aquesta ocasió el jurat, format per Sebastià Alzamora, Carme Castells, Jaume Pomar, Antoni Xumet, Antoni Vidal Ferrando i Pere Joan Martorell, va decidir concedir el premi de novel·la ex aequo a La música de les constel·lacions de l'escriptor i col·laborador de Diari de Balears Rafel Crespí, i a Si no ho dic, rebente de Xavier Aliaga.

El premi de poesia va ser per a l'obra Huckleberry Finn de Martí Sales, encara que el jurat va decidir fer finalistes els poemaris El somni saquejat de Jaume Mesquida i Entebeir o no entebeir d'Agustí Olivares.

Rafel Crespí va explicar que «aquesta és una novel·la que vaig escriure en dues tongades: una primera versió es va enllestir l'estiu del 2000 i després la vaig revisar el 2004. Jo he duit la sort que es veurà publicada a l'editorial Moll, que és de prestigi».

El narrador va dir que el seu text «són dos monòlegs de dues dones que intenten explicar un mateix fet, que és que han perdut el seu home. Es tracta de sogra i nora, i en el cas de la vella la circumstància es produeix perquè el marit es va suïcidar. En canvi la nora arriba de Barcelona i troba que l'home no hi és».

El col·laborador de Diari de Balears torna als seus personatges femenins i assegura que «és complicat, sempre queda el dubte de si te'n surts a l'hora de reflectir la psicologia femenina».

Moció de censura
Per la seva banda, la novel·la de Xavier Aliaga, nascut a Madrid el 1970 però criat a Xàtiva, se centra a narrar «una moció de censura en un poble imaginari contada pels seus protagonistes, que són un matrimoni de regidors, del PSOE i d'EU, que acaben els dos a l'Ajuntament. Entremig hi ha un debat sobre la situació urbanística i les mocions de censura, que s'han registrat en alguns pobles del País Valencià amb una relativa freqüència».

L'escriptor assegura que el seu llibre té una part de denúncia, però és arquetípica i «contada de manera lleugera en clau d'humor, encara que al final s'empra un to una mica més greu, però és essencialment divertida».