Miquel Ferrà i Martorell25/04/05 0:00
TW
0

Neix a Bolonya l'enginyer italià Guglielmo Marconi en el si d'una família burgesa i és educat privadament, amb tutors. Ja adolescent estudiaria física amb coneguts professors però sense matricular-se, formalment, en la Universitat. Dotat d'una intel·ligència excepcional, estava destinat a fer descobriments de gran transcendència. Conta un dels seus biògrafs que el 1894, quan ell tenia ja vint anys, arribà a les seves mans un article sobre ones electromagnètiques i pensà que aquestes podrien esser emprades en les senyalitzacions. Va fer servir un cohesor, aparell per a detectar les ones de ràdio i que consistia en un recipient amb petits fragments de metall, poc estrets entre d'ells, que conduïen poc corrent però quelcom més quan hi incidien ones de ràdio. La qüestió era poder detectar les ones de ràdio amb una certa facilitat.

A poc a poc, Marconi, perfeccionà els seus instruments. Connectà a terra el transmissor i el receptor i, tot emprant un fil aïllat, en tingué l'antena. Llavors envià senyals a través de distàncies de cada vegada més grans. Havia començat per enviar-ne un des de la seva casa al seu jardí i, poc després, ja cobria una milla. Quan anà a Anglaterra el 1896, la pàtria materna, envià un senyal a nou milles de distància. Un any després, ho feia des de terra ferma a un vaixell de guerra situat a dotze milles. El 1898, el seu experiment ja dominava una distància de divuit milles. L'inventor comercialitzà els seus «marconigrames» i els missatges comercials transmesos sense fils començaren a tenir clients. Amb tot això, hom estava convençut que les ones hertzianes seguirien la corba de la terra, en lloc de radiar en línia recta. El 1901, aconseguia una de les seves fites més sensacionals: enviar un senyal de ràdio des de l'extrem sud-oest d'Anglaterra a Terranova, tot fent servir globus per tal d'enlairar les antenes tant com fos possible. Tanmateix, aquests senyals només podien esser transmesos encara en el llenguatge Morse. Una demostració de radiotransmissions, a la Fira de Sant Lluís de 1904, donà fama a Marconi a nivell mundial i cinc anys després compartia el premi Nobel de Física amb Braun, mentre que el Govern italià li donà el títol de marquès. Arribà a fer transmissions a través de l'Atlàntic, tot fent servir les ones hertzianes, i el procés ja no s'aturaria. Quan morí a Roma, el 1937, la veu humana o un concert simfònic interpretat a llarga distància entrava a les cases sense entrebancs. Els diaris vocals, els discursos polítics, els anuncis comercials, els concursos populars, les entrevistes, les lectures literàries o dramàtiques... No hi havia limitacions.